Les xifres del camí cap a la "nova normalitat"

BarcelonaAmb la xifra total de víctimes per coronavirus congelada des de fa més de dues setmanes en 27.136 –a l'espera, en paraules del director del Centre de Coordinació d'Alertes i Emergències Sanitàries, Fernando Simón, i també del ministre de Sanitat, Salvador Illa, que les comunitats autònomes acabin de "validar i corregir" les dades de forma individualitzada–, el nombre de nous contagiats que ha notificat el ministeri de Sanitat en les dues primeres setmanes de juny indica que la transmissió del virus està "molt controlada" i amb una tendència clarament a la baixa, dues de les premisses claus en la fase de desescalada cap al que l'executiu espanyol ha anomenat "la nova normalitat".

Fins aquest diumenge s'han notificat 1.737 casos detectats per una prova PCR corresponents a l'última setmana. Una xifra molt inferior a la que es podia notificar en tan sols un dia des de finals de març fins a finals d'abril. Les comunitats que segueixen reportant més casos diaris són Madrid i Catalunya. En l'última setmana, la comunitat madrilenya n'ha notificat 554, mentre que a terres catalanes –segons les dades de Sanitat–, se n'han reportat 568. Castella i Lleó, sobretot les províncies limítrofes amb Madrid, és la tercera comunitat que ha diagnosticat més casos nous aquesta última setmana: 145.

De fet, Madrid, les àrees sanitàries de Barcelona i Lleida, així com les províncies de Sòria, Segòvia, Àvila i Salamanca, són les úniques zones que aquest dilluns encara romandran en fase 2. Galícia, en canvi, amb menys de 30 casos reportats en els últims 14 dies, serà la primera comunitat a estrenar la "nova normalitat".

Clara Prats, investigadora del Grup de Biologia Computacional i Sistemes Complexos de la UPC, alerta que aquestes xifres "són inferiors al que la realitat indica" degut, bàsicament, "a retards en les notificacions i a l'efecte cap de setmana", quan s'alenteix la capacitat de diagnòstic i varia en funció de les comunitats, en funció de si hi ha més o menys casos. Sanitat admet aquests retards, però insisteixen que s'ha de tenir en compte la fotografia de la tendència i que treballen sobre "dades sòlides".

En tot cas, l'evolució de l'epidèmia fa setmanes que segueix una tendència a la baixa. "La mitjana espanyola de transmissió del virus està en una zona de risc baix, però en la fase en què ens trobem ara cobra molta importància el nivell local. Brots com el que hi va haver a Lleida pràcticament no es plasmen a escala estatal, però els canvis van ser evidents en els gràfics de la regió sanitària de Lleida i, en menor mesura, en els de Catalunya", afirma Prats. "És molt important el nivell de control local. Si es detecta de forma ràpida un brot, es redueix notablement el risc d'una transmissió comunitària i es pot aplicar un confinament més localitzat. No és el mateix confinar un edifici que un barri o una població", afegeix la investigadora.

Prats insisteix en la necessitat de detectar i controlar de forma precoç els brots locals i posa com a exemples d'èxit els casos viscuts a Lleida, Reus i la Garrotxa. "En aquesta fase té un paper crucial l'atenció primària", afegeix. En aquest sentit, en la seva última compareixença pública, el doctor Fernando Simón va afirmar que "s'estan identificant al voltant de 55.000 casos sospitosos setmanals, i es fa una PCR al voltant d'un 90% o 93% d'aquests casos segons la comunitat autònoma".

Obertura de fronteres

L'obertura de les fronteres prevista a partir del 21 de juny suposarà un nou repte. "El principal risc a partir de llavors provindrà de casos importats", va afirmar Simón aquest divendres i va defensar que "hi ha mecanismes per al control de brots". "Serà una nova prova de foc i serà més difícil el rastreig de contactes, però, en principi, estem més preparats per detectar-ho", resol Prats.

Des de l'11 de maig s'han detectat més d'un centenar de casos importats de l'estranger. La majoria procedents d'indrets del món amb focus actius de coronavirus com són els Estats Units i l'Amèrica Llatina. Segons Sanitat, responen sobretot a perfils de gent amb un treball transfronterer, residents que estaven a l'estranger i tornen a casa o tenen un contracte de treball a Espanya.