Tombarelles a l'aire amb mascareta: el circ inicia la nova normalitat

CardedeuElla escala per l'esquena d'ell i les mans se'ls enganxen com si fossin imants. Es coneixen els cossos, se saben els racons, en tot l'exercici no paren de tocar-se. Peu a la cintura, genoll a l'espatlla, mà al cap i ja s'alça dreta, al damunt d'ell, a punt per saltar. Amb un impuls elegant, es llança al no-res i fa una tombarella a l'aire: són els tres únics segons en què es trenca el contacte. Ell l'agafa de seguida. Braços a la cintura, peus a terra i tornar a començar. La Maria Palma somriu malgrat tenir la boca tapada, l'exercici els ha sortit bé, i el Raimon Mató es prepara per tornar-hi. Les mascaretes els rellisquen i els fan més difícil respirar, però és la primera setmana que poden assajar fora de casa i estan eufòrics. L'espectacle de circ Estat d'emergència, que és la primera producció nacional de circ de Catalunya i si tot va bé clourà el festival Grec a finals de juliol, ja es comença a enlairar.

Són set intèrprets d'entre 20 i 30 anys dirigits per Joan Ramon Graell, que ha fet mans i mànigues per trobar un local on assajar. Al final han aconseguit un espai privat a Cardedeu a l'espera de tenir llum verda per poder-se traslladar a un equipament públic. En una època de distanciament físic imposat, el contacte constant entre els intèrprets xoca tant com veure'ls treballar amb la cara coberta, però les dues qüestions tenen explicació. "Només es toquen els artistes que viuen junts. Les mascaretes són per no contagiar els altres però, si no ens hi obliguen, actuarem sense", explica Graell.

Potser perquè el risc és inherent al circ, el coronavirus no espanta la companyia, que treballa a contrarellotge per tenir el muntatge enllestit d'aquí dos mesos. "Per a nosaltres és més perillós no assajar que el virus. Sempre ens juguem la vida, sempre hi ha risc. És bastant habitual que algú es faci mal en un assaig o una actuació, i per això sempre tenim plans B", diu el director sobre la possibilitat que un intèrpret es posi malalt. Ells no exigeixen ni protocols ni mesures, sinó que els deixin assajar en un espai públic i que els plans de desconfinament es facin pensant també en les arts en viu. "Hi ha incoherències respecte a altres sectors. Es prioritzen unes coses i unes altres no. Com els llocs de culte", diu el dramaturg de l'espectacle, Joan Arqué.

La veu d'una generació d'acròbates

Encara que ara sembli fet expressament, el muntatge ja es titulava Estat d'emergència a l'octubre, quan el coronavirus no existia però sí la precarietat al món del circ. I precisament d'això volien parlar Joan Arqué i Joan Ramon Graell a l'escenari, si bé amb la crisi sanitària l'espectacle s'ha transformat de manera inevitable. "Volem donar veu a una generació, la majoria dels quals han sortit de l'Escola de Circ Rogelio Rivel, i que ha de lluitar contra corrent", assenyala el director, i el dramaturg afegeix: "Són acròbates que van més enllà del circ, gent molt preparada i amb valors molt potents".

Estat d'emergència s'està construint a través dels testimonis dels intèrprets, que van passar un procés de selecció. "Parlarà de la gent gran, del gènere i de l'amor entès com una possessió i un maltractament. També del confinament", avança Arqué. Tot i que fins ara no s'havien pogut trobar sense pantalles pel mig, la companyia no s'ha aturat en cap moment. "Hem treballat amb videoconferències i els acròbates s'han entrenat les mateixes hores per no perdre la forma. A més, cadascú ha escrit un guió i n'hem incorporat parts al muntatge. Ha estat una mica com fer un curs de la Beckett", subratlla Graell.

Com passarà amb totes les creacions que sorgeixin els pròxims mesos, Estat d'emergència neix marcat per la pandèmia i no se'n podrà desprendre perquè el coronavirus ja l'ha canviat. Aquests dies els artistes s'esforcen per minimitzar-ne l'impacte. "Per als acròbates vuit setmanes sense entrenar com tocaria és molt, i això ho notarem tots", explica el director. Però l'empremta de la crisi també reverberarà en el públic, perquè si les coses no canvien veuran l'espectacle en un context fins ara insòlit: amb seients buits al voltant i la platea del Mercat de les Flors restringida a un terç de l'aforament.