El covid-19 i les dretes radicals

A Europa, els partits polítics de la dreta radical i de l’extrema dreta s’han adonat de seguida del rèdit que podien treure de criticar la gestió per part dels seus respectius governs de la crisi sanitària provocada per l’epidèmia del covid-19. La seva comunicació política s’ha basat en tres grans eixos: el qüestionament de l’origen animal de l’epidèmia en territori xinès recorrent a diverses teories de la conspiració; la crítica de la globalització i de l’obertura de fronteres, presentades com a causa primera de la propagació del virus, i els dubtes sobre la pertinença del confinament i de l’ús de la mascareta, dues mesures governamentals preses en un gran nombre de països per contenir l’epidèmia. La dreta radical considera que aquestes mesures atempten contra les llibertats individuals de la ciutadania i que l’estat està implantant un sistema quasi totalitari a imatge del model anticipat per George Orwell.

Aquesta darrera qüestió -més que no pas el qüestionament de la immigració en el context de la propagació de la pandèmia-és la que més pot explotar la dreta (i en alguns casos, l’esquerra) radical, atès que els permet capgirar l’acusació de ser antidemocràtiques. Quan Marine Le Pen, en nom de Reagrupament Nacional, acusa el govern i el president Macron d’haver impulsat una “mentida d’estat” per amagar als francesos la manca de preparació del país davant de l’epidèmia, quan tot seguit es preocupa pel sistema de seguiment dels malalts de covid-19 i es presenta com a partidària del secret mèdic, s’està erigint en defensora dels drets dels ciutadans davant d’un estat que assenyala el seu partit com a enemic de la democràcia mentre amaga la veritat al poble i adopta mesures lliberticides. Tot i això, Le Pen no ha caigut en la defensa de teories de la conspiració, conscient que això perjudicaria la seva estratègia de normalització. Per contra, Marian Kotleba, líder de la formació d’extrema dreta Partit Popular la Nostra Eslovàquia (LSNS, 8% dels vots), s’ha declarat convençut que el rastreig d’infectats de covid-19 desembocarà en la implantació de xips subcutanis a tota la població.

La mobilització contra les mesures de distanciament social, que ha estat important a les xarxes socials, intenta en alguns casos transformar-se en moviment polític. A Alemanya, un moviment anomenat Pensar contra la marea va reunir 20.000 manifestants per demanar la fi del confinament i de totes les mesures que ha pres el govern de Merkel, com ara la prohibició de les reunions i l’obligatorietat de l’ús de la mascareta. Les consignes dels manifestants proclamaven la seva hostilitat a la “dictadura” que “les elits” han presumptament imposat “propagant el pànic” amb l’objectiu d’instaurar unes condicions psicològiques favorables al control policial permanent del comportament de la ciutadania. A la manifestació vam veure desfilar en un mateix acte un autèntic poti-poti ideològic: activistes de l’esquerra alternativa, partidaris de les teràpies no convencionals contraris a les vacunes i defensors de conxorxes de tota mena que rere qualsevol esdeveniment veuen la mà negra de “les finances internacionals” i els grans actors de l’economia globalitzada (Bill Gates, George Soros), així com extremistes de dreta, concretament del moviment Reichsbürger, que consideren il·legítima la Constitució alemanya.

Aquesta mena de protestes, que als Estats Units ha instrumentalitzat l’ alt-right, no són més que un aspecte d’un fenomen més ampli: la dreta radical, a qui normalment s’atribueix la voluntat d’instaurar un estat fort, a qui l’esquerra acusa sovint fins i tot d’estar temptada pel totalitarisme, ha passat a presentar-se com a baluard del dret de l’individu a esquivar el control de la seva vida privada per part de les autoritats. A Itàlia, Matteo Salvini i Giorgia Meloni han protestat contra les mesures de confinament prolongat que, segons diuen, el govern de Conte ha adoptat sense concertació. L’eurodiputat de Vox Jorge Buxadé ha retret a Pedro Sánchez que hagi eludit el control parlamentari de les mesures de confinament que han restringit la llibertat de circulació.

La defensa del ciutadà ras davant del Gran Germà per part de la dreta radical serà un tema que agafarà volada fins a cobrar tanta importància com la qüestió migratòria. De fet, se suma a les crítiques dels radicals a la supressió de comptes extremistes i conxorxistes a les xarxes socials, per exemple. Durant el confinament, el Parlament francès ha legislat sobre aquest assumpte, la qual cosa ha suscitat l’hostilitat de Reagrupament Nacional, que està convençut que el control del que pensen, diuen i escriuen els ciutadans s’afegeix al control del seu comportament a l’espai públic per desembocar en una forma insidiosa de dictadura. Cal que els liberals i els socialdemòcrates es prenguin seriosament aquesta nova lluita per la llibertat i contra els poders sobirans de l’estat -ara considerats il·legítims- de la dreta radical. Si no, corren el risc de veure’s superats en una matèria que, en principi, és fonamental en el seu projecte polític.