Pandèmia i ciència: n'aprendrem?

Si alguna cosa diferencia aquesta crisi pandèmica de les anteriors, fins i tot de la més recent (el 2009 amb la grip A), és el reconeixement de la ciència com a part important de la solució. Des de l’inici corren per tot arreu els models matemàtics de com es pot comportar l’epidèmia. Les mesures de confinament s’expliquen amb el dibuix de les corbes que simulen els nous casos i el concepte aplanar la corba és una de les etiquetes més populars a Twitter en diversos idiomes.

Un fet insòlit és que els organismes finançadors de recerca han redirigit amb agilitat els seus fons cap a la pandèmia. Hi ha molts assajos clínics en marxa. Els científics xinesos de seguida van dur a terme estudis i van publicar-ne els resultats a les revistes científiques. Alhora, aquestes revistes no només van anar a una velocitat inusitada per fer-ne la revisió i publicar-los, sinó que, a més, van obrir a tothom (vull dir que no vam haver de pagar per llegir) tots els articles relacionats amb el SARS-CoV-2 i la malaltia que aquest coronavirus causa, la Covid-19. Se n’han publicat un parell de milers. D'una banda, això ha ajudat moltíssim els professionals de la salut que l’han de tractar i, de l’altra, és útil per continuar investigant, fins i tot quan les dades són només preliminars.

Tant de bo d’aquesta crisi en quedi que totes les publicacions científiques haurien de ser en obert. Ara més que mai s’ha posat de manifest que això és una necessitat. Cal coneixement per prendre decisions (mèdiques, però també polítiques), i tancar els articles no va en la direcció de contribuir a prendre les més adequades. Direu que el negoci editorial s’ha de sostenir, però és que la part més valuosa de tot plegat, la recerca que conté cada article i la revisió d’aquesta recerca per part d’experts, no la paga l’editorial. Ho fa qui té contractats els científics, és a dir, universitats, centres de recerca i de salut. A més, val a dir que avui dia, sense paper, els costos de publicar poden ser molt raonables.

Un altre aspecte que posa de manifest que la ciència està al centre d’aquesta crisi és que no només els governs es deixen assessorar pels científics; també el públic en general se’ls escolta. Fins i tot hi ha qui demana que els governs els facin més cas. ¿Els farem cas també quan recomanin vacunar-nos de la Covid-19? I de la grip?

I és que això no és una guerra, és una pandèmia. Es gestiona amb coneixement, amb educació per a la salut i organització col·lectiva. La ciència significa preparació i, per tant, tant de bo el coneixement adquirit en aquesta pandèmia i la importància que hem sabut donar com a societat a la ciència, ens serveixi per a la propera. També per prendre decisions en altres tipus de crisis, com ara la climàtica. Malauradament, sovint en lloc de preparar-nos, actuem reaccionant. Tenim ciència i dades (també de mortalitat) i, malgrat tot, no actuem. Potser és hora d’aprendre a ser una comunitat més sostenible i saludable.