Alerta màxima a Europa per les noves variants

Brussel·lesNi un mes de treva. Just quan la campanya de vacunació havia aportat un bri d’esperança davant la pandèmia de coronavirus, tres noves variants més contagioses han tornat a disparar totes les alarmes. Europa ja torna a estar en alerta màxima, segons l’actualització que va fer ahir el Centre Europeu de Control i Prevenció de Malalties (ECDC) de la situació de risc. Així, pocs minuts abans de la videocimera de caps d’estat i de govern de la UE per abordar la pandèmia, l’agència europea els enviava un missatge clar: cal endurir les mesures de confinament, aturar els viatges no essencials i accelerar la campanya de vacunació.

Un complex debat virtual que van mantenir ahir uns Vint-i-set conscients que el tancament de fronteres internes tornarà a enfonsar el sector aeronàutic i la poca activitat turística que resta activa, a més de les conseqüències per al mercat únic de mercaderies i serveis. Però el balanç de riscos és desigual. La videoconferència va allargar-se quatre hores i mitja, perquè països com Alemanya, els Països Baixos o Bèlgica pressionaven per un enfocament comú que restringeixi la mobilitat entre els països europeus. Altres com Espanya o Grècia, més dependents del turisme, s’hi mostren més reticents. Per això, de manera global es va optar per “desaconsellar fortament” els viatges no essencials, però no prohibir-los de forma general. Al cap i a la fi, aquesta és una competència nacional i, per tant, queda oberta a la discreció de cada govern, cosa que pot tornar a provocar un desgavell fronterer de restriccions. “Estem totalment convençuts que hem de tenir les fronteres obertes per mantenir el bon funcionament del mercat interior, però també poden caldre restriccions en els moviments no essencials”, va dir el president del Consell Europeu, Charles Michel, després de la reunió.

Aquesta és la primera vegada que les institucions europees es mostren favorables a aplicar aquestes restriccions. La Comissió Europea va dir ahir que presentaria una proposta per enfocar la qüestió de manera conjunta, amb un nou codi de colors. Països com Bèlgica, però, ja estan a punt per implementar-les. La unitat que s’havia mostrat en l’última fase de la pandèmia, doncs, s’esquerda de nou.

I no només per la falta d’acord sobre fronteres, també per l’intercanvi de retrets entre governs i Comissió per la lentitud en l’inici de la campanya de vacunació, la falta de transparència o les negociacions bilaterals amb farmacèutiques de països com Alemanya. En conjunt, tots els líders sí que es van comprometre a augmentar la capacitat de vacunació per intentar arribar a l’objectiu del 70% de la població adulta immunitzada abans de l’estiu. L’ECDC també va demanar ahir als governs que preparin els laboratoris per augmentar la seva capacitat de fer testos i també els reclama que apliquin més mesures de control, seguiment i diagnòstic.

Endurir les restriccions

Independentment dels compromisos polítics conjunts, el que ja estan fent diversos països europeus és endurir de nou les restriccions. Els Països Baixos han aplicat un toc de queda i prohibeixen l’entrada des de diversos països de fora de la UE, inclòs el Regne Unit. Portugal ha tornat al confinament, Alemanya l’ha allargat i França ha avançat el toc de queda. L’agència europea anticipa un augment de la pressió sobre els sistemes sanitaris i per això demana a les autoritats que es preparin: “Vista l’evidència d’una transmissibilitat més alta de les noves variants, les autoritats haurien d’estar preparades per aplicar mesures encara més estrictes”.

Encara hi ha un altre punt de discrepància entre els governs europeus. Grècia va proposar fa una setmana crear un certificat de vacunació, a mode de passaport, que facilités l’entrada de les persones immunitzades als països, amb la clara voluntat de salvar la temporada turística d’aquest estiu. Però altres governs, com el dels Països Baixos o el d’Alemanya, a més de la mateixa Comissió Europea, no ho veuen clar i creuen que és discriminatori i encara prematur, perquè no està provat que una persona vacunada no transmeti el virus. Per ara es continuarà estudiant, però només com a certificat amb funcions mèdiques i no de turisme o serveis.

Hongria autoritza la vacuna russa i la d’Oxford/AstraZeneca

El govern hongarès de l’ultraconservador Viktor Orbán va per lliure. Les autoritats del país van donar ahir llum verda a la vacuna russa Sputnik V i també a la d’Oxford/AstraZeneca, tot i que cap de les dues ha rebut l’autorització de l’Agència Europea del Medicament. El ministre d’Exteriors hongarès viatja avui a Moscou per discutir les condicions del contracte i la distribució de les dosis i, al mateix temps, el govern està en contacte amb les autoritats xineses per autoritzar també la vacuna xinesa Sinopharm, que ja s’està fent servir a Sèrbia. Els estats de la Unió Europea poden aprovar d’emergència les vacunes que considerin oportunes, però des de Brussel·les s’alerta que és l’EMA qui té totes les garanties. Orbán, però, ha dit en diverses ocasions que la seva capacitat de vacunació és superior a les dosis que li arriben des de la Unió Europea.