Brussel·les promet més vacunes a l'abril, després de l'escassetat en l'inici d'any

Brussel·lesLa gestió de les autoritats públiques durant la pandèmia de coronavirus, tant en la prevenció com en la campanya de vacunació, està en el punt de mira i la Unió Europea no és una excepció. Brussel·les ha tancat un ampli catàleg de contractes amb diverses farmacèutiques per garantir que tots els socis europeus tinguin accés a la vacuna contra el coronavirus. Aquest dimarts, la negociadora de la Comissió Europea, Sandra Gallina, responsable de tancar aquests acords, s'ha defensat davant els europarlamentaris de la comissió de Salut de l'Eurocambra, però ha admès que en l'arrencada de la campanya de vacunació no hi ha hagut tantes dosis com "voldrien" i ha promès que a partir de l'abril en podran arribar "moltes més".

La negociadora de la Comissió ha fet aquesta promesa el mateix dia que l'executiu comunitari ha conclòs converses exploratòries amb la farmacèutica francesa Valneva per assegurar-se fins a 60 milions de dosis d'una vacuna que destaca, segons la Comissió, per fer servir tecnologia "tradicional", és a dir, la mateixa que fan servir la majoria de vacunes contra la grip o les que es posen durant la infància. Són les vacunes de "virus morts" o inactivades, les que inoculen el virus desactivat per generar una resposta immunitària (és a dir, per activar les defenses) i, segons la Comissió, la de Valneva és l'única candidata per ser aprovada a Europa que fa servir aquesta tecnologia.

I també el mateix dia en què l'Agència Europea del Medicament (EMA) ha fixat el 29 de gener com la data en què decidirà si aprova la vacuna d'Oxford/straZeneca després d'haver rebut la petició d'autorització de la universitat britànica i la farmacèutica. Està previst que la Comissió faci com en els casos anteriors i doni llum verda a la distribució comercial poques hores després de l'autorització de l'EMA. Brussel·les té assegurats 300 milions de dosis d'aquesta vacuna, que s'afegirien als 600 milions de la de Pfizer i els 160 de la de Moderna.

Totes aquestes dosis ja són més que suficients per cobrir els gairebé 448 milions de ciutadans que hi ha a la Unió Europea, perquè n'hi ha prou per distribuir les dues dosis necessàries per persona. Tot i això, continua sent necessari prioritzar els grups més vulnerables i exposats, com ara les persones grans que viuen en residències i els sanitaris, perquè les vacunes no arribaran totes de cop, ja que la capacitat de producció de les empreses farmacèutiques és limitada. D'aquí les crítiques contra la Comissió Europea, que no preveu que el gruix de les vacunes pugui arribar abans de l'abril.

Davant aquesta lentitud, aquest dimarts la primera ministra de Finlàndia, Sanna Marin, ha enviat una carta a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, exigint celeritat. D'altres líders, com l'alemanya Angela Merkel, haurien tirat pel dret i, segons han publicat diversos mitjans germànics, han acordat paral·lelament 30 milions de dosis extres de la vacuna de Pfizer, cosa que trenca l'acord signat pels 27 països de la UE, en què es comprometen a no signar contractes paral·lels. Gallina ha assegurat aquest dimarts que es tracta "d'un rumor" i que ella no ha vist aquest contracte, però també ha recalcat que les farmacèutiques li han assegurat que les primeres a arribar són les vacunes per al conjunt de la UE.

Un altre dels atacs que ha hagut d'entomar com ha pogut Gallina ha sigut les acusacions de falta de transparència per part de la Comissió Europea i les farmacèutiques en els seus acords. Fins ara, Brussel·les ha defensat la necessitat de confidencialitat de les negociacions, però aquest dimarts s'ha permès que els parlamentaris de la comissió de Salut de l'Eurocambra puguin consultar el contracte amb CureVac (la farmacèutica alemanya), l'única que ha accedit fins ara a fer-lo públic. Però hi ha diversos obstacles. Durant el debat, alguns parlamentaris s'han queixat que les condicions per consultar el text són fins i tot més estrictes que les que es van aplicar durant la negociació del TTIP . Critiquen que el contracte només estarà disponible per a parlamentaris durant quatre hores i que no es podran fer fotos ni prendre notes. Davant les queixes, Gallina s'ha mostrat "sorpresa": ha defensat que voldrien mantenir la sala oberta però que, com que la qüestió desperta "molt interès", cal aplicar limitacions d'acord amb les normes de confidencialitat signades entre la Comissió i l'Eurocambra el 2010.