Coronavirus: qüestió d’estat
La veritat és que és una vergonya, amb els avenços de les telecomunicacions i tot el que sabem sobre gestió de crisis, com alguns mitjans de comunicació estan gestionant tot el que fa referència al coronavirus. Alguns diaris digitals tenen fins i tot seccions de darrer minut on, com si fos un partit de bàsquet, el comptador de casos lleus, greus i morts va pujant per països.
La bogeria de les mascaretes i els líquids antisèptics no té nom. Després un parla amb personal sanitari i metges i et diuen que el virus és com el d’una grip normal i que només pot resultar greu en el cas de persones amb malalties cardiorespiratòries preexistents.
Es cancel·la el Mobile World Congress i es mantenen Arco i Sicur a Madrid, dos de les principals fires de l’any. Es parla de cancel·lar els Jocs Olímpics de Tòquio i es mantenen els vols internacionals, milers de vols diaris, entre països del món. La quantitat d’incongruències, manca d’informació i absència d’una comunicació coordinada entre governs i mitjans és total. Els fenòmens susceptibles de provocar el pànic o el col·lapse de les empreses i ciutats són una qüestió d’estat. Hi ha llibertat de premsa, esclar, però no estem parlant de notícies qualssevol. Amb fenòmens com aquest, si la informació, el to i les premisses per calmar la població no estan ben assentats i coordinats, es corre el risc de crear situacions com la de les mascaretes exhaurides i robades de centres de salut, gent que està cancel·lant tota mena de viatges, empreses que estan refent plans econòmics i afectant la contractació...
Si això és un virus com tants d’altres amb el qual, senzillament, cal prendre certes mesures preventives amb certes persones grans o malaltes de pulmons, doncs no s’entén tot aquest rebombori. I si no és així, doncs que les autoritats informin realment de si és greu. Però el que no es pot fer és deixar que els mitjans sensacionalistes facin dels riscos socials una via d’ingressos de publicitat gràcies a les audiències. Escampar la por ven molt. Ja ho sabem des de sempre, això.
