El virus de la Ruta de la Seda
Les dictadures maten fins i tot quan no ho pretenen. L’opacitat, la por i el nul respecte als individus i al que representaria la ciutadania i els seus drets en un estat democràtic han afavorit l’expansió del coronavirus d’origen desconegut que martiritza Wuhan i té la Xina i la resta del món en alerta.
El geògraf alemany Ferdinand von Richthofen va anomenar la Ruta de la Seda les xarxes d’intercanvi que connectaven la Xina de la dinastia Han amb el món més enllà de les seves fronteres. Des d’aleshores, així es defineix el moviment de mercaderies i persones entre l’Àsia, Europa i l’Àfrica i es descriu com, des de fa segles, l’oceà Pacífic i el mar de la Xina Meridional connecten amb el Mediterrani i l’Atlàntic. A través de les rutes de la seda s’han teixit les connexions de pobles, cultures i continents i en el passat i en el present s’han propagat religions i idiomes i s’han difós i influït mútuament idees sobre art, moda o menjar.
En una nova era d’or de la Ruta de la Seda, per la potència comercial i econòmica de la Xina i la seva contraposició als EUA, avui el que es propaga és un virus a escala global. La manca d’informació veraç i el retard en la reacció per intentar amagar la gravetat de la malaltia han dificultat la capacitat de fer-hi front i han estès no el virus però sí el contagi de la por a la resta del món.
La suspensió del Mobile World Congress (MWC), que s’havia de fer a Barcelona, no respon a raons sanitàries objectives, però el temor al degoteig constant de retirada d’empreses participants fins al darrer dia va imposar la decisió de cancel·lar-lo. Les principals tecnològiques del món havien posat en evidència la voluntat de reduir els riscos reputacionals i les responsabilitats internes en unes empreses on els errors laborals se salden amb la guillotina fàcil i indemnitzacions multimilionàries.
Sembla raonable preguntar-se si les baixes d’assistència i la posterior cancel·lació són també una conseqüència de la virulenta guerra comercial entre els EUA i la Xina. No és el principal motiu, però tampoc no es pot descartar que les empreses nord-americanes hagin tingut un incentiu extra per cancel·lar la trobada si d’aquesta manera queden en evidència les moltes debilitats de la Xina. Les febleses que van més enllà de la capacitat comercial, industrial i tecnològica d’una economia que -encara no sabem en quin grau-és segur que es ressentirà de l’epidèmia a la qual intenta fer front. La crisi del Covid-19 tindrà conseqüències sobre la Xina, on cada dia es calcula que s’infecten unes 50.000 persones, i sobre el comerç mundial. De fet, arriben quan la tensió de les relacions bilaterals amb els EUA s’ha transformat en “neurosi”, en descripció de Peter Frankopan, autor de Las nuevas rutas de la seda (Ed. Crítica), que recorda com el secretari de Defensa dels EUA va definir les seves prioritats en tres paraules: “Xina, Xina i Xina”.
Canvis en el tauler
Frankopan advertia fa un temps de la necessitat d’establir noves relacions geopolítiques quan “l’era d’Occident modelant el món a la seva imatge va passar fa molt de temps, per bé que qui encara pensa que administrar el destí dels altres és apropiat, i fins i tot possible, no sembla que se n’hagi adonat”. La referència a l’administració Trump quedarà segur al congelador fins que es vegi fins a quin punt la crisi debilita el gegant asiàtic i com canvia l’escenari de forces i tensions entre Pequín i Washington i la UE. El coronavirus ha canviat la partida i avui el poderós gegant està aturat i la població cada cop més indignada, malgrat els esforços de la censura per sufocar la llibertat d’expressió.
La difícil vida quotidiana
La complicadíssima vida quotidiana a la Xina l’explica avui un interessantíssim dossier del diari ARA. Un conjunt d’articles que parlen de les mascaretes obligatòries, de com un exèrcit de drons que parlen vigilen els ciutadans i el seu comportament des de l’aire, com els hospitals estan desbordats, com les quarantenes es viuen tancats amb pany i clau en habitatges minúsculs que comparteixen famílies senceres, com es cremen de manera immediata els cadàvers, com s’acumulen les mercaderies als ports, com malgrat l’ordre de tornar a la feina a 700 milions de treballadors l’economia no aconsegueix tornar-se a posar en marxa, com el metro va buit, les escoles estan tancades i la compra la fa un membre per família amb un permís policial per sortir de casa.
Fa gairebé dos mil cinc-cents anys un dels sobirans del regne de Zhao, al nord-est de la Xina, va dir que “el talent per seguir els costums d’ahir no és suficient per millorar el món d’avui”. Comprendre el que impulsa el canvi és el primer pas per estar en condicions de preparar-se i adaptar-se. Avui el coronavirus és un perillós factor de canvi que transita la Xina i la Ruta de la Seda.
