"Correcte. Molt millor"

MadridFa la impressió que la pressió acumulada al llarg de tres mesos de judici buscava una vàlvula d'escapament un dia o altre, i la data del calendari ha sigut aquesta: el dimarts 14 de maig. Què ha passat? Com que es tracta d'un tribunal caracteritzat per un president que exerceix una participació i una intervenció permanents, sense treva, la pregunta sobre què ha passat es redueix al següent: Què li ha passat a Manuel Marchena?

La postil·la final de Marchena al lletrat Benet Salellas després que aquest anunciés que no faria més preguntes a la testimoni Marina Garcés resumeix bastant el que passa: "Correcte. Molt millor".

Els judicis que se celebren a Espanya, són com el judici al Procés? ¿Són semblants al que es desenvolupa al Tribunal Suprem? Quines són les diferències?

En el sistema espanyol, els membres del tribunal, incloent-hi el president, solen escoltar i prendre notes; quan parlen es retiren a deliberar ordenadament i finalment parlen per boca de les seves sentències. En altres països, els presidents poden ser intervencionistes com en el model que ha creat Marchena, però no és menys cert que en aquests països els que dicten la sentència no són els jutges del tribunal, ni el jutge del tribunal unipersonal, sinó el jurat.

En el nostre sistema actual, el president de la sala d'admissió de la querella criminal per rebel·lió ha sigut el president de la sala segona, Marchena; el president del tribunal d'enjudiciament, Marchena també –després de finalitzar la instrucció elabora la ponència que resol els recursos–; el president del tribunal, Marchena, segons el personatge dissenyat per a l'ocasió per ell mateix –intervé activament en les sessions del judici de manera permanent–, i, 'last but not least', serà Marchena qui, després de pronunciar el "vist per a sentència", actuarà com a ponent de la sentència que debatrà el tribunal.

El president del tribunal s'havia fet un vestit a mida amb què buscava transmetre, amb un to versallesc, una certa imatge dirigida a desmentir o qüestionar tòpics sobre la justícia espanyola, sobretot a Catalunya. La seva relació planera amb els lletrats de les defenses, la recerca de l'equilibri a través de la declaració de preguntes impertinents que moltes vegades ha tret de polleguera els fiscals, els seus comentaris col·loquials... En fi, ningú ha pogut ignorar l'escenificació, maó a maó, del decorat i del seu propi personatge a la sala de sessions.

La dinàmica de la intervenció permanent, fonamentada fins als mínims detalls, fa que en circumstàncies com les que van tenir lloc en els interrogatoris d'aquest dimarts el president no pugui limitar-se simplement a apuntar, sense cap càrrega, com qui no vol la cosa, expeditivament i amb economia de paraules, sense enredar, que l'interrogat ha de contestar directament al que s'ha preguntat deixant al marge qualsevol circumloqui. Marchena ha tingut un mal dia d'interpretació del seu personatge. Això representen aquestes tres paraules: "Correcte. Molt millor". Qui, en una baralla o enfrontament no ha dit aquestes paraules alguna vegada portat per la ira del moment al sentir-se contrariat? Però Marchena no s'ho hauria d'haver permès. Ell no. Perquè, al final, aquests incidents han fet grinyolar la imatge que havia elaborat durant mesos.

Dilluns, dia 20, quan es reprenen les sessions, acabarà la fase testifical de les defenses.

Ahir, Marchena, juntament amb el tribunal, va demanar a defenses i acusacions que romanguessin a la sala per analitzar un problema d'"intendència". Un president més distès que en la sessió va explicar que el 22 i 23 de maig tindrà lloc la fase pericial per als blocs de malversació i utilització dels locals de l'1-O, i els dies següents estaran dedicats a la prova documental (papers i vídeos); per això les parts hauran d'elevar al tribunal un llistat sobre el que desitgen examinar i projectar. Després es farà una pausa perquè la Fiscalia i les acusacions elaborin els seus escrits definitius i els presents, i després passarà el mateix amb les defenses. Després s'exposarà –podrà fer-se amb una divisió temàtica– en la sessió. S'ha estimat que durant tota una jornada parlaran les acusacions i que en 2 o 3 dies ho faran les defenses. La Fiscalia del Tribunal Suprem ha anunciat en petit comitè que renunciarà a 200 vídeos dels 300 que han sigut acceptats com a prova documental.

En principi, el torn per a la darrera paraula serà el 7 de juny. Amb aquest calendari, el judici quedarà vist per a sentència el 7 de juny, sense manca de temps. En principi, tot fa pensar que la sentència no estarà a punt fins al setembre o primers d'octubre. Amb tot, ¿hi ha alguna possibilitat que acabat el judici el 7 de juny hi pugui haver sentència diguem el 31 de juliol? Mai se sap, però la ponència de Marchena buscarà la unanimitat. Per aconseguir-ho haurà de bregar amb les matisacions que cada un dels altres sis magistrats hi vulgui introduir.

Per això, la data més assenyada segueix sent finals de setembre, després de la inauguració de l'any judicial, o primers d'octubre.