El corredor mediterrani ja no pot esperar més
BarcelonaA vegades sembla que la història es repeteixi, i no precisament per a bé. ¿Quantes grans trobades de la societat civil, del món acadèmic i del món empresarial s'han fet els últims anys per reivindicar aquesta infraestructura ferroviària? Segurament tantes com les que hi ha hagut a favor d'una potenciació i autonomia més gran de l'aeroport del Prat. Per això el corredor mediterrani ja comença a tenir el perillós aire d'una 'never ending story', comença a estar perfectament integrat en la llista recurrent de greuges de la perifèria contra l'Estat central i centralista. En aquest cas, a més, amb el plus de legitimitat de tractar-se d'una necessitat sentida no només per Catalunya, sinó també pel País Valencià i Múrcia. I no només pels seus governs, sinó també per tot el teixit econòmic.
De fet, aquest dijous a la cita empresarial celebrada a Barcelona hi havia els presidents de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i del govern de Múrcia, Javier López Mira, però no el de la Generalitat de Catalunya, una absència destacada i sorprenent si es vol gestionar el país. En nom del govern català, històricament sempre a primera línia d'aquesta reivindicació que ha tingut en l'associació catalana Ferrmed un puntal durant anys, hi va assistir el conseller de Territori, Damià Calvet. En tot cas, la trobada la liderava i la convocava la plataforma El Corredor Mediterráneo, impulsada per l'Associació Valenciana d'Empresaris, amb Vicente Boluda al capdavant i amb el ministre de Foment, el també valencià José Luís Ábalos, com a estrella convidada. A més del president de la CEOE, Joan Rosell, hi van assistir 1.500 empresaris, entre els quals Jordi Gual (CaixaBank), Josep Oliu (Banc Sabadell), Artur Carulla (Agrolimen), Juan José Brugera (Colonial) i Juan Roig (Mercadona).
Davant el gran empresariat català i valencià, Ábalos va anunciar el compromís del govern espanyol perquè el corredor mediterrani quedi definitivament unit des d'Algesires fins a la frontera francesa l'any 2021. Tant de bo aquest cop sí. Segons el ministre, el març de l'any vinent s'hauran adjudicat tots els projectes constructius excepte tres. Sens dubte es tracta d'una bona notícia que, amb tot, cal agafar-se amb la més elemental prudència, tant pels reiterats incompliments i boicots polítics que ha patit el projecte al llarg dels tres últims lustres com per la inestabilitat del govern de Pedro Sánchez.
Sigui com sigui, el corredor és una infraestructura capital per millorar la competitivitat de l'eix mediterrani peninsular, tant per als seus ports com per als seus diversos sectors productius. I també és necessari per reduir les emissions de diòxid de carboni derivades del transport per carretera. De fet, des del punt de vista econòmic el retard històric amb què finalment pot arribar li pot restar efectivitat respecte a altres eixos de connexió ferroviària a escala europea. Per això ja no pot esperar més. Aquesta vegada l'aposta no hauria de fallar: cal fer tots els esforços per aïllar el projecte de la tensió política i deixar clar que el govern de Catalunya, malgrat la situació política anòmala en què està immers el país, manté com a objectiu prioritari el desenvolupament de les infraestructures que poden millorar l'impuls econòmic.
