Per fi la corrupció passa factura a Mariano Rajoy
BarcelonaLa cara de Mariano Rajoy durant la roda de premsa d'aquest divendres ho deia tot. El seu moviment d'ulls delatava un nerviosisme i un estat de crispació gens habitual en un polític de la seva experiència. Va semblar descol·locat, superat. L'única explicació possible és aquesta: per primera vegada en la seva carrera, Rajoy veu perillar la cadira; per primera vegada veu com la corrupció amenaça realment el seu partit i li passa factura. La seva mirada perduda era la d'un home enfrontat per primer cop a un destí incert.
I tot això, cal admetre-ho, gràcies a un moviment entre audaç i arriscat de Pedro Sánchez, un polític que últimament havia interpretat el paper de la trista figura, amb un seguidisme exasperant de Cs, però que ahir va protagonitzar una maniobra fulgurant amb moltes possibilitats d'èxit. La clau és que Sánchez ha trobat en la sentència de la Gürtel la palanca ideal per trencar les cadenes amb què Susana Díaz i els 'barons' l'havien lligat per torpedinar el seu accés a la Moncloa, i que el comprometien a no acceptar el vot dels independentistes catalans. Ahir Sánchez es va saltar aquesta condició aprovada en un comitè federal i es va mostrar obert a ser president amb els vots d'ERC i el PDECat, demonitzats pel PP i Cs. Amb aquesta simple jugada Sánchez ha revolucionat el mapa polític espanyol i ha provocat un autèntic terratrèmol.
De moment ja té assegurats els vots de Podem, d'ERC i del PDECat. Només està pendent del PNB, que tot i haver pactat amb Rajoy els pressupostos, difícilment voldrà ser el salvador d'un PP que ha sigut condemnat per corrupció i un Rajoy el testimoni del qual ha sigut desacreditat pels jutges. Ara mateix, doncs, Sánchez ho té tot de cara per ser el pròxim inquilí de la Moncloa.
La part positiva, al marge d'altres consideracions, és que per primera vegada un sentència judicial condemnatòria té un efecte immediat sobre les institucions. El pla de Rajoy i del PP, un cop aprovats els pressupostos, passava per suportar la tempesta durant uns dies i esperar que el cel s'aclarís. No hi havia cap intenció d'assumir cap responsabilitat ni encara menys de fer dimitir ningú. El PP estava convençut que la sentència de la Gürtel li sortiria gratis. I no ha sigut així.
Qui queda també en una situació delicada és Ciutadans, que ha de triar entre donar suport a Sánchez (al costat de Podem i els independentistes) o arrenglerar-se amb un PP enfangat en la corrupció. Aquest divendres semblava que optaven per aquest segon camí, cosa que desmunta l'estratègia de Rivera de captar votants tant del PP com del PSOE. El discurs regeneracionista i en contra de la corrupció de Ciutadans queda ara greument tocat. Aquesta també és una bona notícia.
Queda l'assignatura catalana. Encara és aviat per saber què passarà i tampoc hi ha arguments per a un excés d'optimisme, però sí que és cert que foragitar el PP del govern espanyol obre un nou escenari que caldrà estudiar amb calma. Els independentistes farien bé de no precipitar-se i actuar amb fredor.
