L'inesperat eclipsi triplista de Cory Higgins

BarcelonaDesprés de viure un idil·li amb la línia de tres punts, Cory Higgins pateix un inesperat eclipsi de punteria. L'escorta del Barça ha fallat 17 dels 18 llançaments des de més enllà de la línia de 6,75 metres que ha intentat en els últims vuit partits. La ratxa és sorprenent ja que arriba després d'exhibicions anotadores com la que va protagonitzar contra el Betis, quan va sumar vuit triples d'onze intents. En els últims partits el jugador nord-americà ha optat per reduir els seus tirs exteriors i centrar-se en les penetracions.

Una de les prioritats d'Svetislav Pesic és la de recuperar la producció ofensiva de Higgins, que dimarts va fallar els tres triples que va intentar contra l'Asvel Villeurbanne. Àlex Abrines, que va anotar quatre tirs de tres punts, va agafar el relleu anotador des del perímetre en una nit en què Kyle Kuric no va tenir minuts. En set dels últims vuit partits, contra el Maccabi, l'UCAM Múrcia, el CSKA, l'Iberostar Tenerife, el Panathinaikos, l'Unicaja i l'Asvel Villeurbanne, Higgins no ha anotat cap triple. L'única excepció va arribar contra el Khimki. El dia de Manresa va tenir descans i es va quedar fora de la convocatòria.

Higgins vol utilitzar el partit d'aquest divendres (20.30 hores, DAZN) a la pista del Bayern Munic per recuperar la seva ratxa anotadora. Durant cinc partits d'aquesta temporada l'escorta va mantenir una mitjana superior al 65% d'encert en els llançaments triples. Tot i la seva manca de punteria, l'equip blaugrana continua en una dinàmica molt positiva. "Sempre és bo guanyar. És el que venim a fer, i fa sentir bé fer-ho. És molt més fàcil construir sobre les victòries que no pas sobre les derrotes", confessa el jugador en declaracions a RAC1. El dorsal 11 va ser entrevistat fa uns dies per Joe Arlauckas al Crossover, un podcast oficial de l'Eurolliga. "

Una estrella discreta

Després de formar-se a la Universitat de Colorado, Higgins es va quedar a les portes de la NBA. L'escorta no va ser seleccionat en el draft, però els Denver Nuggets el van convidar a fer la pretemporada. Sense lloc a la franquícia, el seu primer equip professional van ser els Erie BayHawks, un conjunt de la lliga de desenvolupament actualment coneguda com a G-League. El seu bon rendiment li va servir per guanyar-se un contracte amb els Charlotte Bobcats, amb qui va disputar 44 partits a la NBA. Després d'un any entre els millors, Higgins es va quedar sense contracte. La decisió la van prendre el seu pare, mànager general, i el seu padrí, propietari d'una franquícia que necessitava fer espai a Europa va seduir el jugador, que va provar sort al BC Triumph Lyubertsy rus. El xoc cultural va ser intens, però l'entrenador Vasily Karasev va saber donar-li eines tàctiques per adaptar-se a l'estil del bàsquet europeu. La següent temporada la va passar al Gaziantep turc.

El seu gran salt professional va arribar a Moscou, on va passar quatre temporades a un CSKA que es va convertir en un assidu de les grans cites del bàsquet europeu. Dos títols de l'Eurolliga resumeixen una etapa exitosa. Abans de la final four de maig, Higgins es va comprometre amb al Barça, amb qui va signar un contracte de tres temporades. Eclipsat pels fitxatges de Nikola Mirotic, Brandon Davies i Àlex Abrines, el seu aterratge va ser discret, però el temps ha passat i s'ha convertit en un jugador fonamental per a Pesic. El nord-americà és una estrella discreta, un heroi que sovint passa desapercebut per a molta gent. La seva presa de decisions sobre la pista, però, és gairebé perfecta, i pocs jugadors s'equivoquen menys que ell.