Fem alguna cosa més que parar el cop

HA TORNAT A CAURE damunt nostre un nou menú de restriccions amb la seva corresponent guarnició de terminologia de la gravetat: l’estat d’alarma ha quedat reforçat amb el toc de queda i el confinament perimetral, cosa que impregna de militarització el que quedi de la nostra vida quotidiana. Estem intentant parar el cop del virus per no desbordar els CAP i hospitals i estem mirant de salvar la treva psicològica i econòmica de Nadal, i no és qüestió de posar-se a desobeir aquestes limitacions. Però vostès van llegir ahir en aquest diari com a l’UCI del Clínic avisen amb angoixa que falta personal. I ja fa dies que llegim els crits d’auxili que venen de bars, restaurants, món cultural, autònoms en general, hipotecats, llogaters, propietaris i tot el que en penja. L’empobriment general (i plou sobre mullat) que comporten aquestes mesures demana dels governs, partits i agents socials un pacte nacional, i estar a l’altura dels sacrificis de la gent, perquè la pròxima mesura de regust militar no hagi de ser el racionament.