Les coses només poden empitjorar
Si els EUA tinguessin un sistema parlamentari, Trump -que es va passar el primer dia en el càrrec enrabiat per uns informes sobre la baixa assistència a la seva presa de possessió- ja estaria afrontant una moció de censura. Però no en tenim: haurem de sobreviure a quatre anys així.
I com reaccionarà davant de números decebedors sobre coses realment importants? En el seu horripilant discurs inaugural, va retratar un país immers en una situació desesperada. L’Amèrica real no té res a veure amb això; té un munt de problemes, però les coses podrien anar pitjor. De fet, el més probable és que empitjorin. ¿Com s’ho prendrà un home que no pot encaixar ni el més mínim cop al seu ego?
Parlem de les males notícies predictibles. Primer, l’economia. Sentint Trump es podria pensar que els EUA estan enfonsats en una depressió a gran escala, amb “fàbriques rovellades, escampades com làpides per tot el nostre país”. Efectivament, l’ocupació industrial disminueix des del 2000, però l’ocupació en general millora i l’índex d’atur és baix vist des d’una perspectiva històrica. I no és un sol índex, el que sembla que va força bé: els sous a l’alça i el nombre cada cop més alt d’americans amb prou confiança per deixar la seva feina indiquen una economia propera a la plena ocupació.
El que vol dir això és que probablement l’atur no pot baixar gaire més, o sigui que la creació de llocs de treball serà més lenta que en els anys d’Obama. I com que poden passar coses dolentes, hi ha moltes possibilitats que d’aquí quatre anys l’atur sigui més alt que avui en dia. Ah, i els dèficits pressupostaris de Trump probablement eixamplaran el dèficit comercial, o sigui que és fàcil que l’ocupació industrial disminueixi, en lloc de pujar.
Un segon front on les coses empitjoraran gairebé segur és el de l’assistència mèdica. L’Obamacare ha fet que el percentatge d’americans sense assegurança baixi en picat i arribi al nivell més baix de la història. Derogar-lo farà que el nombre torni a pujar. I no: els republicans, que han sigut incapaços de trobar una alternativa real en set anys, no en podran desenvolupar cap, ni en les pròximes setmanes ni mai.
En un tercer front, la delinqüència, la direcció futura no és clara. La visió de Trump d’una Amèrica urbana devastada per “la delinqüència, les bandes i les drogues” és una fantasia distòpica: els delictes violents han baixat tot i l’augment d’assassinats que hi ha hagut en algunes ciutats. La delinqüència podria baixar més, però també podria augmentar. El que sí que sabem és que l’administració Trump no podrà pacificar les zones de guerra urbana dels EUA, perquè no existeixen.
Així doncs, ¿com es prendrà Trump la mala notícia de l’atur creixent, la caiguda de la cobertura mèdica i la lleu, si és que es produeix, reducció de la delinqüència? Negarà la realitat, com fa sempre que s’amenaça el seu narcisisme. Però ¿acceptaran aquesta fantasia els seus seguidors? És possible. Al cap i a la fi, han tancat els ulls a les bones notícies de l’era Obama. Dues terceres parts dels votants de Trump creuen, erròniament, que l’índex de desocupació va pujar durant el govern d’Obama. Només un 17% dels que s’autoproclamen republicans són conscients que el nombre de persones sense assegurança ha arribat a un mínim històric. La major part de la gent creia que la delinqüència pujava quan de fet baixava. O sigui que potser tancaran els ulls a les males notícies en els anys de Trump.
Però probablement no serà tan fàcil. Per començar, la gent tendeix a atribuir les millores de la seva situació personal als seus propis esforços; segurament, molts votants que han aconseguit trobar feina en els últims vuit anys creuen que ho han aconseguit malgrat les polítiques d’Obama, no pas gràcies a aquestes polítiques. ¿Es culparan a ells mateixos, en lloc de culpar Trump, de les feines i l’assistència mèdica perdudes? És poc probable. A més, Trump va fer grans promeses durant la campanya, o sigui que el risc de desil·lusió és especialment alt.
¿Reaccionarà a les males notícies assumint responsabilitats i intentant trobar solucions? ¿Renunciarà a la seva fortuna i es farà monjo? Les dues coses semblen igual d’improbables. No, l’insegur i egòlatra en cap segurament negarà veritats incòmodes i censurarà els mitjans de comunicació pel fet d’informar-ne. I -això és el que em preocupa- és molt probable que utilitzi el seu poder per matar els missatgers.
De debò, ¿com creieu que reaccionarà l’home que va comparar la CIA amb els nazis quan l’Oficina d’Estadística del Treball informi d’un repunt significatiu de l’atur o d’una baixada dels llocs de treball en la indústria? ¿Què farà quan el Centre per al Control de Malalties i l’Oficina d’Estadística diguin que el nombre d’americans sense cobertura mèdica s’ha disparat?
Potser vau pensar que l’enrabiada del cap de setmana va ser dolenta. Però han de venir coses molt pitjors.