Cosmologia 007

Aquesta setmana ha mort l’insigne actor francès Michael Lonsdale. El seu rostre és molt reconeixible. Al llarg d’una llarga i fabulosa carrera va treballar a les ordres de Luis Buñuel, Louis Malle, François Truffaut, Orson Welles, Fred Zinnemann, Alain Resnais, Joseph Losey, James Ivory, John Frankenheimer, Claude Sautet, Steven Spielberg i Milos Forman, entre d’altres. Una nòmina impressionant de cineastes internacionals. Va treballar amb els millors perquè era un dels millors. Segurament els cinèfils recordaran el seu rostre, tan reconeixible i magnètic, per dos o tres papers concrets. Va ser l’abat benedictí d’ El nom de la rosa i el diplomàtic a qui li fan sempre mal els peus d’ El que queda del dia. I també, esclar, el malvat megalòman de Moonraker, l’aventura espacial de James Bond. És potser el seu personatge més popular i, per a mi, una creació important. James Bond em va fer aficionar al cinema, només cal que us expliqui això per entendre-ho.

Lonsdale és el tercer intèrpret relacionat amb la immensa, i inabastable saga 007 que enguany abandona aquest món. També han desaparegut Diana Rigg, l’estimada esposa de Bond a 007 al servei secret de Sa Majestat, i Honor Blackman, la partenaire de Sean Connery a James Bond contra Goldfinger. Estimar el cinema és també estimar els intèrprets, les persones que en un moment donat, per efecte de les seves creacions, de donar vida a altres vides, s’han creuat per davant teu i se t’han instal·lat a dins. Això no té necessàriament a veure amb ni amb la qualitat ni amb res que s’assembli a cap cànon. Té a veure amb les afinitats, amb la (im)maduresa creixent i metamòrfica del cinèfil, amb allò que veus de petit i que mai oblides. Jo guardo tota aquesta saga ben conservada a la memòria i al subconscient. Però no pas conservada amb formol, envasada al buit, ben al contrari, revisada, viva, bategant. Amb les coses de la infància no s’hi juga.

PD: Encara no està confirmat al 100% però sembla que Tom Hardy té números de succeir Daniel Craig. Molt a favor.