Política caciquil
La política seriosa exigeix una anàlisi dels costos i els beneficis de qualsevol decisió abans de posar-la en pràctica. És evident que no totes les decisions públiques s'han de guiar únicament pels beneficis econòmics perquè, si no, es perjudicarien valors com l'equitat, però les grans inversions no haurien de defugir les avaluacions dels costos i els beneficis incorporant-hi tots els factors. És el que s'acostuma a fer als països respectuosos amb el diner públic, on els polítics senten de ben a prop la vigilància externa perquè estan acostumats a retre comptes davant dels seus electors i de la resta d'institucions. Espanya, però, és diferent, com aquest dimarts va denunciar un demolidor informe del Tribunal de Comptes Europeu que analitza el desplegament de l'AVE. La UE posa en evidència com el tren d'alta velocitat va arribar abans a l'aeroport fantasma de Ciudad Real que als de Madrid i Barcelona, com els sobrecostos de projectes i obres es disparen gairebé 31.000 milions d'euros i com el preu per ciutadà i quilòmetre d'AVE és el doble a Espanya que a França. Un altre capítol són les línies infrautilitzades i les estacions absurdament salomòniques, com la del Camp de Tarragona. Europa no pot sancionar Espanya tot i que ha destinat 11.200 milions d'euros de la Unió Europea a l'AVE, un 47% del total del fons per a l'alta velocitat. És fàcil imaginar què deuen pensar els alemanys sobre relaxar la disciplina fiscal quan llegeixen informes com aquest.
