Cotxe escombra de tres misèries

1. ‘EL MUNDO’ dedica una peça del seu suplement rosa a l’actual portaveu d’Òmnium, Marcel Mauri, i la seva vida personal. “El successor gai de Cuixart”, diuen. I deixen escrit aquest subtítol: “Està casat amb Zuber Abezic des del passat mes d’abril i no amaga l’amor que sent pel seu marit a les xarxes”. Exactament, per què hauria d’amagar-lo? L’homofòbia que desprenen les dues formulacions és lamentable.

2. Una notícia a l’ Abc : “Vox detecta que comença a rebre vot de l’esquerra”. Segons el subtítol, “el discurs contra la immigració il·legal cala en la ciutadania i li aporta nous suports”. Llegeixo el text, a la recerca de xifres i concreció. No pas. L’article comença dient que “el votant de Vox no respon a cap patró preestablert de dretes”, evita qualificar de xenòfobes les polítiques del partit i -el més greu des del punt de vista deontològic- evidencia que l’única font és “la direcció nacional de Vox”. El resum és: Vox diu que el voten les esquerres, no mostra ni una miserable enquesta cuinada per posar-li almenys un número, tots els estudis sociològics enquadren el partit a la dreta de la dreta... però l’ Abc titula fent-li un rentat de cara que ni amb Netol.

3. I, parlant d’exfoliacions i scrubbings, el publireportatge d’ El Mundo “Cinc coses que no sabies sobre els repartidors de Glovo”. Un lema, al final i en lletra minúscula, adverteix: “Aquest contingut ha sigut desenvolupat per UE Studio, firma creativa de branded content i màrqueting de continguts d’Unidad Editorial per a Glovo”. Una de les múltiples infàmies de l’article és que dels repartidors no se’n parla en termes de “treballadors”, sinó de “col·laboradors”. Com si fossin simpàtiques persones àvides de donar un cop de mà i no gent amb una situació laboral prou fotuda per haver d’acceptar les draconianes condicions de la companyia.