Els cotxes elèctrics mouen el mercat dels metalls

La fabricació d’un cotxe elèctric requereix coure, cobalt, grafit, liti, titani, alumini, manganès i níquel en quantitats importants. Es necessita quatre vegades més coure que en un cotxe de combustió interna i, en canvi, no s’utilitza platí, principal component dels catalitzadors per reduir l’emissió de gasos nocius. No hi ha gaires canvis respecte al consum de l’alumini. Entre els minerals més usats hi ha el cobalt. L’extracció d’aquest metall es concentra en un 60% a la República Democràtica del Congo, on ja hi ha hagut força denúncies per les pèssimes condicions laborals.

Una vegada extret, el cobalt s’ha de refinar i la meitat d’aquest mineral refinat es produeix a la Xina. També per fabricar les bateries d’aquests cotxes es necessita el que s’anomenen metalls estranys. El territori xinès atresora més d’un 70% d’aquest material; per això, quan es van assabentar de la seva importància, el govern en va prohibir l’exportació.

A la Xina s’han pres seriosament la venda de cotxes elèctrics. Allà es van vendre més que en tota la resta de països junts. També la producció de bateries és enorme; gairebé cinc vegades més que als Estats Units, el segon productor més gran. Així, un 60% de totes les plaques fotovoltaiques i bateries elèctriques del món es troben a la Xina. De fet, el màxim productor de bateries és d’allà, BYD Auto, propietat en un 10% de Berkshire Hathaway, l’empresa de Warren Buffet. La Xina, a més d’ajudar econòmicament els compradors de cotxes elèctrics, també ha permès que empreses estrangeres puguin fabricar cotxes elèctrics al país sense la necessitat d’un soci xinès, fet que no pot passar amb fabricants de cotxes de combustió.

Encariment dels preus

De cotxes elèctrics avui tan sols n’hi ha dos milions en tot el món, però l’Agència Internacional de l’Energia prediu que n’hi haurà 140 milions el 2035. És per això que molts dels metalls esmentats han multiplicat els preus dels seus futurs, majoritàriament negociats a la borsa de metalls de Londres. Són contractes a tres mesos, que és el que es trigava històricament a portar en vaixell el coure de Xile a Londres. Però aneu amb compte, ja que el preu pot anar en contra de la demanda del metall: com més s’encareix, més possibilitats hi ha que es busqui un substitut.

TWITTER: @JAUMEABELLANA