La covid-19, una pandèmia de la qual només ens en sortirem amb responsabilitat global

Aquest any 2020 ens ha tocat viure una situació molt dura i complexa, dolorosa en moltes ocasions i amb greus conseqüències per massa gent. Moltes persones s'han vist abocades a situacions de vulnerabilitat per l'aturada econòmica imprescindible per aconseguir frenar els contagis i evitar que les conseqüències, per les vides humanes i les seqüeles físiques, fossin encara majors.

Les xifres de la primera onada parlen per si mateixes: 12.791 defuncions a Catalunya, 43.986 a Espanya - segons les dades de l'excés de mortalitat - i 707.347 al món (fins a data d'avui). En absència de cura i vacuna efectives era imprescindible un confinament per minimitzar aquestes xifres esgarrifoses. Com era imprescindible, un cop "aplanada la corba", anar recuperant la "normalitat" per tal que les conseqüències econòmiques (una baixada del PIB a Espanya del 18'5%, només comparable amb la soferta per la Guerra Civil) poguessin començar a revertir, amb tot el que implica per a tothom.

Donat que encara trigarem a tenir una vacuna (i una cura) efectiva, no ens queda més remei que conviure amb el SARS-Cov-2. I això implica trobar un difícil equilibri entre realitzar les diferents activitats que ens permetin recuperar l'economia i minimitzar els contagis per disminuir els ingressos a hospitals, a les UCIs i les defuncions. I això només ho aconseguirem amb una responsabilitat global: institucional, col·lectiva i individual. O ens impliquem a tots els nivells, o no ens en sortirem.

La #distànciamansmascareta i el control dels brots salven vides, però també salven l'economia. I em refereixo als ingressos dels petits comerciants que poden seguir oberts, dels petits autònoms i empresaris i de les seves famílies que en depenen. Ja hem vist què representa haver de tancar-ho tot, o gran part... I per facilitar que aquesta sigui la darrera opció en una segona o tercera onada cal que tots i totes ens hi impliquem:

· A nivell institucional és imprescindible disposar dels mitjans per fer "confinaments selectius" dels contagiats i dels seus contactes i evitar, així, que el virus es vagi transmetent. És a dir, un diagnòstic precís i ràpid (PCR) i un rastreig efectiu per aïllar al seu domicili només els casos que sigui estrictament necessari i els mínims dies imprescindibles. Tanmateix és fonamental disposar de les mesures de control a tots els nivells per minimitzar el risc de contagi a les diferents activitats, tant en l'àmbit laboral com en el de les activitats que s'organitzin (esportives, culturals, festives...), que s'han d'organitzar ja que d'elles en depèn també un sector important de la població, i perquè un poble inactiu és un poble sense ànima, també en temps de pandèmia.

· A nivell col·lectiu és imprescindible donar suport a la nostra gent, als nostres comerciants i a les empreses locals. Ells han estat al costat dels sanitaris i dels més vulnerables en la primera onada, amb donacions de tot el que ha calgut, i ells han obert els comerços essencials per tal que la resta poguéssim romandre confinats a casa i no ens faltés de res. Ara és el moment de tornar-los tot el que han fet, de confiar en els productes de proximitat i de quilòmetre zero; també de fer (si es pot) petites escapades de turisme per casa nostra.

· A nivell individual cal que tots respectem les normes bàsiques per tal de minimitzar que el virus ens pugui contagiar, o que nosaltres puguem contagiar altres persones: el manteniment de la distància física, l'ús de mascaretes, el rentat de mans o la seva desinfecció amb gel hidroalcohòlic, evitar les aglomeracions i reduir al màxim els contactes socials (cada contacte social que mantenim és un risc afegit). Hem demostrat que ho podem fer i hem de seguir fent-ho igual o millor, si és possible.

Només si entre tots/es ho fem podrem recuperar, almenys, una part d'allò que hem perdut i podrem conviure salvant vides i salvant economies, a l'espera que els científics trobin la vacuna.