La credibilitat econòmica de Pedro Sánchez
BarcelonaEl president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir que l'executiu havia aprovat la pujada de les pensions un 0,9% en la seva primera reunió, una decisió que no va ser cap sorpresa perquè ja havia estat anunciada amb anterioritat i formava part del pacte entre el PSOE i Unides Podem. Es tracta, sens dubte, d'una bona notícia perquè el sistema de pensions i la Seguretat Social és un pilar bàsic de l'estat del benestar i de la solidaritat intergeneracional: és just que els jubilats rebin una pensió digna després de tota una vida de treball (un altre tema seria els casos de prejubilacions) i que s'asseguri que no perdin poder adquisitiu.
Aquesta decisió, però, no pot amagar la difícil situació que travessa el sistema de pensions espanyol, amb una guardiola gairebé buida després que els successius governs hi han anat recorrent des de la crisi, i sense consens per a una reforma que el faci sostenible. Urgeix, doncs, abandonar l'electoralisme que ha regit la política econòmica espanyola els últims temps, amb tres eleccions generals des del 2016, i posar-se a treballar de veritat per solucionar el que sens dubte ha de ser una prioritat de la política econòmica.
En aquest sentit, cal subratllar que l'elecció de l'economista José Luis Escrivá com a ministre d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions és una bona notícia, ja que es tracta d'algú que ha demostrat la seva solvència professional i independència de criteri al capdavant de l'Airef (Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal), on no va dubtar a enfrontar-se a Cristóbal Montoro i a discrepar-ne en assumptes com el repartiment del dèficit. Escrivá es va comprometre ahir a tancar el dèficit de la Seguretat Social, un repte gegantí per al qual caldrà buscar el consens no només dels partits sinó també dels agents socials.
Actualment hi ha a Espanya un pensionista per cada dos treballadors (a Catalunya la proporció és una mica més favorable), i es calcula que el 2050 hi haurà sis jubilats per cada 10 treballadors. Amb l'actual tendència demogràfica, caracteritzada per una natalitat molt baixa i poques ajudes, és una utopia pensar que la Seguretat Social es podrà finançar com fins ara amb les cotitzacions. D'entrada és una obvietat que caldrà incorporar al mercat laboral població nova provinent de la immigració, però també buscar noves fórmules de finançament.
Al costat d'Escrivá, la presència de Nadia Calviño com a vicepresidenta econòmica també és un missatge clar a Europa en el sentit que es respectaran els compromisos fiscals amb la UE. Una altra cosa és que, davant l'alentiment econòmic que es preveu per als pròxims anys, es lliuri la batalla a Europa perquè s'implanti una veritable política comuna fiscal i uns drets econòmics i laborals similars. En aquest sentit, caldrà estar atent a la pressió de la Comissió Europea perquè tots els estats tinguin un salari mínim equivalent a un 60% del salari mitjà. Les pròximes setmanes i mesos seran claus per veure si el govern Sánchez-Iglesias té credibilitat en les seves decisions econòmiques.