Nova YorkEn uns altres temps, pocs dubtarien en vaticinar una victòria del demòcrata Joe Biden en les pròximes eleccions presidencials dels Estats Units d’aquest dimarts. Però vivim en l’era de Donald Trump i de la pandèmia de covid-19. Malgrat el lideratge consistent i constant de Biden en les enquestes durant tota la campanya, els pronosticadors i analistes parlen amb la boca petita, els votants demòcrates estan amb l’ai al cor i els republicans no es creuen les xifres.
El record de l’inesperat triomf de Donald Trump del 2016 encara persisteix quatre anys després. La cautela s’imposa. En canvi, el cert és que la majoria de les enquestes nacionals d’aquells comicis van ser exactes. Hillary Clinton va guanyar el vot popular, tal com els sondejos havien predit, i el seu marge de victòria d’un 2,1% es va acostar a la mitjana dels pronòstics, que el situaven en un 3%. Però la demòcrata va perdre on realment importava: en el col·legi electoral, l’òrgan format per 538 electors dels 50 estats que elegeixen el president nord-americà. Les enquestes a nivell estatal van fallar, en part, perquè van subestimar el suport de Trump entre els homes blancs sense estudis universitaris, sobretot en els estats de l’anomenat cinturó rovellat (Michigan, Wisconsin i Pennsilvània), afectats per la desertització industrial.
El populisme del llavors candidat republicà va augmentar la participació d’aquests votants i va subratllar una clara divisió entre els electors blancs. Abans un home sense títol universitari tant podia votar republicà com demòcrata. I, de fet, molts treballadors industrials van optar durant molts anys pels segons. D’aquí ve el sobrenom de “muralla blava” que els analistes donaven a aquests tres estats.
Trump qualifica les enquestes de “falses” i està convençut que obtindrà la reelecció, altre cop contra pronòstic. Però hi ha dos factors que diferencien aquestes presidencials de les eleccions del 2016. Primer, les empreses de sondejos han corregit els seus models i ara donen més pes als votants amb nivell d’estudis de primària o secundària. Segon, hi ha menys votants indecisos -el 2016 la majoria d’ells es van decidir a última hora per Trump- o que es decantin per tercers partits. Fa quatre anys, la intenció de vot per Clinton vorejava el 45%, mentre que la de Biden està al 50%, segons la mitjana de sondejos de la web RealClearPolitics.
Clar favorit sobre el paper
La majoria de pronòstics, doncs, veuen com a favorit Biden. FiveThirtyEight i The Economist li donen un 89% i 95% de probabilitats de guanyar, respectivament. I l’analista del New York Times Nate Cohn augura també una victòria del demòcrata fins i tot si les enquestes s’equivoquen com ho van fer fa quatre anys. Tot i així, adverteixen que aquest any hi ha dues grans incerteses, la pandèmia del covid i el gran augment de vot anticipat, que podrien capgirar els pronòstics. Biden és qui, ara per ara, encara millor la nit electoral. Les enquestes o models de pronòstics, però, es basen en probabilitats, no en certeses. No són una bola de vidre, no poden predir el futur. Per això, ningú posa la mà al foc.