Crida a mantenir la pau durant el record del final d'una guerra

BarcelonaAquest cap de setmana s'han reunit a París més de vuitanta caps d'estat i de govern, així com els principals responsables de les grans institucions internacionals, per commemorar la firma de l'armistici que va posar fi a la Primera Guerra Mundial. Ha sigut una trobada d'un alt simbolisme en què, malgrat l'excés de glamur que hi ha posat el matrimoni Macron, s'han vist imatges impactants pel que tenen d'insòlites, ja que s'han reunit en el mateix espai de commemoració els dirigents de les potències enfrontades en aquella guerra, coneguda com la Gran Guerra per la crueltat dels combats i el gran nombre de morts i de països implicats. Les conseqüències de la pau que diumenge es va recordar va ser una altra guerra, encara més acarnissada, en la qual les morts civils van superar gairebé en un 50% les dels soldats, i que va iniciar així una nova etapa molt més obscura i vergonyosa en la història militar.

L'aniversari, però, ha tingut clarament una lectura actual, i així s'ha remarcat en tots els discursos, articles i actes relacionats. Avui hem explicat àmpliament en el dossier del diari com aquella guerra terrible es va tancar en fals i la conseqüència va ser el sorgiment de moviments feixistes en molts països europeus i el triomf del nazisme de Hitler a la humiliada Alemanya. Tot i que s'ha d'anar amb molta cura a l'hora de fer comparacions històriques, és cert que ara es torna a parlar molt del ressorgiment de l'extrema dreta, que està guanyant posicions en molts països europeus i que té en l'ultranacionalisme un dels seus cavalls de batalla. De fet, el partit ultra Alternativa per a Alemanya no s'ha estat de criticar durament la cancellera Angela Merkel per haver participat en els actes de París, on efectivament ha sigut la principal protagonista en recordar, per exemple, "que mai es pot donar la pau per guanyada".

Així, és significatiu que Donald Trump no hagi volgut participar en el Fòrum de la Pau paral·lel a la trobada, on sí que hi havia Vladímir Putin, i que part de la polèmica d'aquests dies hagi sigut sobre la necessitat o no que Europa tingui un exèrcit propi, així com un augment de la seva participació a l'OTAN. Encara que no ha deixat mai d'haver-hi guerres, que ara el tema militar torni a estar tan present en les converses geoestratègiques no és cap bona notícia. Aquests dies Emmanuel Macron i Angela Merkel han fet pinya en defensa del multilateralisme, de les governances globals i de la unió dels països demòcrates, especialment els europeus. És això el que ara està en perill i cal ser clars i valents en la seva defensa, perquè tot i les crítiques que es puguin fer a aquest sistema, és important mantenir aquests espais de diàleg i debat globals. Moltes d'aquestes institucions globals, com l'ONU i l'FMI, van sorgir després de la Segona Guerra Mundial per mirar d'assegurar, precisament, l'equilibri i la pau al món, un objectiu que encara que sigui frustrat és necessari. Especialment ara, en un món, no ho oblidem, on l'amenaça d'una guerra ja no implica la mort de fred o fam en una trinxera sinó la desaparició immediata de milions d'innocents per un atac nuclear.