Les flors que no lluiran als balcons aquesta primavera

BarcelonaHectàrees de margarides, petúnies i clavells en la seva màxima esplendor s’estenen davant dels ulls de Marta Noè, propietària d’un viver familiar al Maresme. En tres setmanes, les alegries que prometia aquest paisatge florit s’han esvaït i el confinament a causa de la pandèmia ha condemnat bona part de les flors a lluir ufanoses als camps i a l’hivernacle en lloc de fer-ho als gardens i les floristeries, ara tancats, o als balcons i jardins particulars o públics. “Ja hem llençat els gira-sols, i molts clavells correran la mateixa sort”, lamenta Noè. El tancament ha arribat en el pitjor moment possible: “Portem tres setmanes de les vuit més fortes de l’any a zero de facturació”, resumeix la responsable del viver, que no ha pogut donar sortida ni al producte del mercat local ni al que anava a exportació, com és el cas del clavell de test, que representa la meitat de les plantes que ven a països com França i Alemanya.

Mentre la primavera esclata als camps i hivernacles, el mercat majorista i minorista està aturat des del 14 de març. La “tempesta perfecta” arriba en el que hauria de ser el moment més dolç de l’any. Aquest 2020, ni Sant Jordi, ni la festa de les Montses -el 27 d’abril és la Mare de Déu de Montserrat-, ni el Dia de la Mare, resumeix amargament el portaveu de la junta rectora del Mercat de la Flor i Planta Ornamental de Catalunya, Ignasi Ruiz. Aquests dies el mercat acostuma a ser un formiguer de gent, però ara està desert i els 12 empleats en plantilla són a casa temporalment afectats per un ERTO. Els expedients de regulació d’ocupació temporals, com ha passat en molts sectors econòmics, han sigut la via en gran part de les empreses per salvar els mobles a l’espera que el context millori i es pugui reprendre l’activitat.

“La situació és molt complicada, perquè no pots abandonar un producte viu. El rec i l’adobat s’han de fer tot i que no venguis res”, subratlla Pol López, de l’Associació d’Agricultors Viveristes de Barcelona. Les pèrdues d’aquest any, augura, seran milionàries, perquè les inversions estaven fetes i els ingressos no arribaran. Quan tot acabi, afegeix, la planta més arbustiva encara podrà tenir una oportunitat al mercat, però la de flor, que té una vida més curta, “no tindrà cap valor comercial”, afegeix. Entre el març i el maig els productors de planta i flor fan el 65% o el 70% del calaix de tot l’any, segons López. El portaveu de la junta del Mercat de la Flor resumeix com s’han capgirat les expectatives: “Hem passat d’un 30% més de facturació prevista a empreses que ja temen la fallida tècnica”.

Tot plegat assota un sector que ja arrossega motxilles d’altres crisis anteriors que han deixat una capacitat econòmica “tocada”, insisteix López. Ruiz, en nom dels majoristes, assegura que els crèdits de què es parla per part de les administracions “no són la solució” per a un sector ja força endeutat.

Donacions a hospitals

Per pal·liar el dolor de veure com es marceix el producte a les cambres frigorífiques que ja estaven plenes a vessar de flors, s’han impulsat donacions a hospitals, residències i comissaries, explica Ignasi Ruiz. Malgrat tot, assenyala que es tracta de campanyes en què es dona sortida a una part molt petita de tot el que s’havia de vendre.

La primavera és l’època de l’any en què la gent arregla jardins i balcons amb més alegria. ¿Brindarà el futur desconfinament l’oportunitat de fer-ho encara que aquest any sigui més tard? A això s’aferra el sector per salvar els mobles en la mesura del possible, lamentant que les plantes i les flors encara no tenen el protagonisme que haurien de tenir. “El repte en la societat cada cop més urbana que tenim és situar el verd més a prop, reivindicar la seva importància”, insisteix el portaveu de l’Associació de Viveristes.

“Tant de bo que quan ens deixin sortir tothom tingui ganes de comprar una planteta”, diu amb els dits creuats Marta Noè, que reconeix que culturalment, quan es va aproximant la calor de l’estiu, la gent pensa més en sortir de casa i en altres activitats.

Conscients que el 2020 serà un any atípic en què res no sortirà com s’havia previst, els floristes ja pensen alternatives per traslladar festes com la de Sant Jordi en el calendari un cop es pugui celebrar tan bon punt la pandèmia hagi remès. “Sant Jordi serà més tard, però se celebrarà”, promet Joan Guillén, president del Gremi de Floristes de Catalunya. Les floristeries esperen amb la persiana abaixada que un cop millorin les condicions de la pandèmia la gent trepitgi el carrer amb ganes i busqui retrobar l’alegria també en les flors.

Defensar de debò el petit comerç

Malgrat tot, constaten que el futur és molt magre sense ajudes de les administracions. “La situació és caòtica, deixen de la mà de Déu els autònoms, que som la majoria de floristes”, lamenta Sònia Pagès, propietària d’un negoci a Sant Cugat del Vallès. “Haurien de cancel·lar les quotes d’autònoms, perquè és una força major. Si el meu ingrés és zero però haig de pagar els impostos trimestrals i fer front a totes les despeses, quina mena de futur es vol per al petit comerç?”, afegeix.

Els pròxims sis mesos seran “crucials” per al sector i les mesures que es prenguin seran crítiques per al futur de les 1.200 floristeries que es calcula que hi ha a tot el país, reconeixen des del Gremi de Floristes de Catalunya. “Cal la suspensió dels autònoms mentre no puguem reprendre l’activitat, un fons per cobrir les pèrdues i liquiditat i promoció del sector”, apunta Guillén.

La incertesa no s’acabarà quan sigui que puguin reobrir gardens i floristeries, subratlla el portaveu del Mercat de la Flor de Catalunya. Per això demanen més coordinació i claredat a les administracions. “Hi ha molta improvisació. Veiem que a La Rioja ja diuen que reobriran les floristeries la setmana que ve i a Alemanya també estan oberts els punts de venda de flors”, apunta Ruiz. El president del Gremi de Floristes afegeix: “Nosaltres no demanem quan podrem tornar a treballar, perquè això és cosa de les autoritats sanitàries, però quan el desconfinament per fases es concreti, crec que els floristes han de ser a la primera línia de comerç per reobrir”.