Ted Lasso: l'entrenador de futbol que triomfa perquè no vol guanyar

'Ted Lasso'

Bill Lawrence, Jason Sudeikis, Brendan Hunt i Joe Kelly per a Apple TV+. En emissió a Apple TV+

Ted Lasso va néixer com a personatge l'any 2013 amb l'objectiu de promocionar les retransmissions de la Premier League anglesa a la cadena NBC Sports. Coideat i interpretat per Jason Sudeikis, Lasso es presentava com un entrenador de futbol nord-americà que de sobte era fitxat per un club anglès. En el trasplantament entre dos esports que només comparteixen el nom, el preparador se sorprenia que en el futbol europeu es pugui empatar o confessava no entendre què coi és un fora de joc. Aquest vídeo i la continuació que van rodar l'any 2014 van convertir-se en virals i van atorgar popularitat al personatge als dos costats de l'Atlàntic. Fins al punt que sis anys després, Apple TV ha convertit Ted Lasso en el protagonista d'una sitcom d'èxit que ja té confirmada una tercera temporada.

En la seva nova vida en format sèrie, Ted Lasso segueix explorant les possibilitats còmiques del xoc entre la cultura de l'esport europea i la nord-americana, i fins i tot recupera alguns dels millors acudits dels esquetxos originals. Pel camí, el personatge ha perdut el punt poca-solta i ha guanyat en bonhomia. Com si s'hagués escapat d'una pel·lícula de Frank Capra, el tècnic enfronta amb esperit amable i positiu tots els reptes que se li presenten a l'hora d'entrenar un equip de la Primera Divisió anglesa, el fictici AFC Richmond, sense tenir-ne ni idea. El seu fitxatge de fet respon al pla subtil de la presidenta de l'entitat, Rebecca (Hannah Waddingham), que ha accedit al càrrec després d'un divorci traumàtic i planeja venjar-se del seu exmarit destruint allò que ell més s'estima: l'equip de futbol.

L'efecte Pep Guardiola

Lasso es desmarca de bon principi de les rutines tòxiques que s'associen a l'esport. L'entrenador considera que el bon ambient al vestidor és més important que la victòria, esperona el joc col·lectiu per sobre del lluïment individual de les estrelles, ofereix xerrades motivadores abans dels partits i regala als jugadors llibres i projecta pel·lícules (El gegant de ferro, molt a favor). L'escepticisme amb què es rep la seva actitud recorda el que es pensava de Pep Guardiola quan va prendre les regnes del Barça, tot i que ell no era cap analfabet de la tàctica. Per cert, hi ha alguna referència al de Santpedor quan en l'últim episodi el Richmond s'enfronta al Manchester City.

Ted Lasso reivindica un imaginari esportiu en què el benestar emocional preval a l'agressivitat o l'obsessió per la victòria. Es fa estrany que això t'ho venguin des dels Estats Units, el país competitiu per excel·lència. Perquè, malgrat que a priori sembla que no tinguin res a veure, Ted Lasso comparteix amb la sèrie Emily in Paris aquesta imatge que els nord-americans tenen d'ells mateixos com a éssers de llum sense falsies en comparació amb el tarannà europeu. De vegades, a la sèrie es troben a faltar més gags al voltant de la ineptitud de Lasso i en canvi sobren tantes lliçons de vida i tant discurs de bon rotllo amb aquest subtext que vol fer-nos creure que amb una actitud positiva tot anirà bé. Però, malgrat tot, Jason Sudeikis, un dels millors actors sorgits en els últims anys del Saturday Night Live, fa convincent i entranyable el seu personatge, i encomanadissa la seva actitud. A més, apareix molt ben rodejat per una colla de secundaris entre els quals destaquen Juno Temple com l'exparella del futbolista mediàtic que tant s'assembla a Cristiano Ronaldo i Brendan Hunt com l'estoic assistent de l'entrenador. I com s'agraeix que una sèrie revisi el concepte de triomf en el món de l'esport.