Crits d’indignació per trencar el silenci
El primer clàssic de la història sense espectadors ni gent als bars va acabar amb força soroll a l’estadi
BarcelonaCansats de mirar una graderia buida, sense ànima, els agents de seguretat giraven el cap pendents de si Martínez Munuera xiularia penal o no. Els agents dels Mossos d’Esquadra, amagats en un accés a la gespa darrere un córner, també estiraven el coll per veure què passaria. Més d’un va fer una ganyota, enfadat, al veure que Ramos marcaria el segon gol del primer clàssic de la història sense espectadors. Convertit en un producte mediàtic de primer nivell, d’aquells que aconsegueixen que milers de persones deixin el que estaven fent per veure un partit jugat en un altre continent, el clàssic ha passat en pocs mesos de ser notícia per la gentada a ser-ho per l’absència d’espectadors. El desembre del 2019, el clàssic es va jugar amb milers de persones col·lapsant els accessos a l’estadi convocades per Tsunami Democràtic. Era una època per estar centrats en la política, que, de nou, com ha passat gairebé sempre, entrava per les portes del Camp Nou. Però, menys d’un any després, al voltant de l’estadi manava un silenci sepulcral, incòmode.
Tot just 400 persones van poder entrar al Camp Nou, entre tècnics, periodistes i agents de seguretat. Sí que hi era Josep Maria Bartomeu, que s’havia perdut el partit de la Champions contra el Ferencváros per precaució, ja que havia estat en contacte amb un possible positiu de covid-19. Amb cara de pocs amics, va seguir el seu últim clàssic al Camp Nou a la Lliga acompanyat d’un Florentino Pérez que sí que seguirà uns quants anys al capdavant del club blanc. Pérez va fer veure que no sentia res quan des de la llotja més d’un directiu del Barça es queixava per les decisions del col·legiat. Xavier Vilajoana, de fet, va enviar l’àrbitre a pastar fang a les xarxes socials. Es va haver de disculpar per les formes, però no pas pels motius.
El clàssic havia començat amb l’himne del club cantat a cappella per l’estadi. Una gravació vella, posada pels altaveus per fer caliu. Però quan la gravació es va acabar, alguns dels millors jugadors del món van quedar en silenci, en un dels estadis més grans del planeta. Mirant-se als ulls, a punt per batre’s en duel. Un silenci estrany i fascinant.
Un clàssic al menjador
Va ser el clàssic sense milers de persones als bars de Travessera de les Corts, sense milions d’euros gastats en entrades, cervesa i productes. Va ser el clàssic del patiment en solitari a casa. Sense bars, sense l’estadi obert, centenars de socis es van quedar sense veure un Barça-Madrid per primer cop en la seva vida, trencant tradicions familiars cuidades durant dècades. A casa, amb els seus, van queixar-se contra les parets del menjador, en lloc de poder fer-ho als quatre vents d’un estadi on es va poder sentir com Jordi Alba era el més enfadat pel penal de Lenglet. “Es tira, es tira, realment vols xiular això?”, va dir, acostant-se a l’àrbitre. A la banqueta del Madrid, Marcelo cridava: “Li agafa la samarreta!” Des de la banqueta blaugrana responia Griezmann, intentant que el seu crit arribés a l’àrbitre, que mirava la pantalla. “Primer fa falta Ramos!”, argumentava. No li van fer cas.
I el primer clàssic sense espectadors va acabar ple de crits, de goles trencades, de jugadors protestant a un àrbitre que, segurament, va agrair haver-lo dirigit sense aficionats al camp.
