La crucial batalla del 14-F
BarcelonaSi algú pensava que les eleccions del 14-F havien de ser uns comicis més anava ben errat. El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ha acceptat prescindir d'un dels seus ministres més ben valorats, Salvador Illa, per substituir l'històric Miquel Iceta com a cap de cartell del PSC. I el mateix dia l'antiga portaveu de Ciutadans a Catalunya i candidata a la Generalitat en una moció de censura, Lorena Roldán, va anunciar el seu pas al PP d'Alejandro Fernández. Són moviments que demostren fins a quin punt aquestes eleccions poden ser transcendentals, no només per a Catalunya, sinó per al tauler polític espanyol.
Cal subratllar, però, que el fet de canviar de ministre de Sanitat en plena pandèmia és poc responsable, ja que legitima l'oposició quan acusa Sánchez de no tenir la gestió de la crisi sanitària com la seva prioritat número 1. Que el president del govern estigués parlant amb el PSC a mitjans de novembre, en ple pic de la segona onada, de canviar el ministre de Sanitat no és gaire tranquil·litzador. Es torna a demostrar, doncs, l'hipertacticisme de Sánchez, més pendent de les enquestes que de l'excel·lència en la gestió. Ara caldrà veure si el cost que haurà d'assumir per remodelar el seu executiu en un moment tan crític compensa els suposats guanys electorals que obtindrà el PSC el 14-F.
En tot cas, el que es demostra és que Sánchez pensa jugar fort en aquestes eleccions perquè el PSC guanyi i apuntalar així el seu projecte polític. Amb absència d'altres eleccions a curt termini, les del 14-F es presenten com la millor oportunitat per arraconar la triple dreta i desafiar l'independentisme. El més preocupant és que l'estratègia per aconseguir-ho és reforçar el seu perfil espanyolista per acabar d'absorbir el vot de Cs a l'àrea metropolitana. Esperem que el PSC de Salvador Illa no s'aparti dels pilars bàsics del catalanisme i no tingui la temptació de qüestionar, per exemple, el model d'escola catalana, perquè no tot s'hi val per arreplegar uns quants vots. Notícies com el fitxatge d'un antic dirigent de Cs a Tarragona avalarien que aquest perill existeix. També Pablo Casado, conscient del que es juga a Catalunya, ha apostat fort amb la incorporació de Lorena Roldán, amb la idea de captar vots riveristes.
Pel que fa a l'independentisme, la candidatura de Salvador Illa també li suposa un repte que caldrà veure si sap superar. L'única manera de fer-ho és construint un projecte ambiciós i atractiu per a una majoria social catalana que vagi més enllà de la retòrica i toqui de peus a terra, combinant el curt i el llarg termini. Si ara fa tres anys Inés Arrimadas ja va donar la campanada, amb l'ajuda, això sí, de bona part de l'aparell mediàtic estatal, no és inconcebible que el 14-F passi el mateix amb el PSC. Almenys ara sabem que Sánchez anirà a totes. I això no fa més que augmentar l'interès per unes eleccions que s'albiren crucials.
