Cruyff i Montal

Ens hem fet grans però el mirall ens respecta tot i que el nostre dia a dia ens passi de manera feixuga. Si 3 o 5 anys enrere algú hagués aterrat a les nostres vides amb l’argument que el Barça pretén batejar el futur Miniestadi de Sant Joan Despí amb el nom de Johan Cruyff; si aquest algú ens diu que abans de morir Cruyff s’haurà fet una fotografia amb el president del club, que a més es projecta una estàtua a l’esplanada de l’estadi amb l’efígie de l’holandès, i que es demanarà a l’Ajuntament que el carrer on hi ha la seu social es bategi amb el nom del 14... l’hauríem pres per boig. Alguna cosa s’ha mogut. Uns anys enrere també ens n’hauríem rigut si ens plantegen que el club ha estat a l’alçada en el moment de la mort d’un president de l’època difícil com Agustí Montal. Les dues situacions ens han passat els últims dies i, independentment del prisma amb què ens mirem la realitat, ens han de fer sentir orgullosos.

Per molt que algú, internament, en la foscor dels despatxos, s’esforci a anar-hi en contra, el Barça s’ha fet victoriós amb un model de joc i una mentalitat guanyadora que van arribar amb Cruyff. I per molt que algú dels despatxos secundaris convisqui malament amb aquesta idea, el Barça manté la seva condició d’ambaixador de la catalanitat arreu del món. No ho valorem del tot perquè ho veiem cada dia com el pare que veu el seu nadó créixer un centímetre a la setmana, però els que ja hem complert 40 anys recordem com a Rexach li preguntàvem, a les rodes de premsa fora de casa, en castellà “per respecte”. El català s’ha homologat en l’àmbit esportiu a Europa i a Espanya de la mà del Barça. I això, és just que se sàpiga, beu directament de l’herència d’Agustí Montal i de la seva junta directiva, que en el moment més difícil possible van posar les bases per a la recuperació de la identitat catalana del club.

Hem parlat amb enveja de la capitalització que els clubs anglesos han fet dels seus mites. Els britànics han sabut construir un relat a partir del seu passat esportiu i institucional. Al Barça hem estat massa entretinguts en baralles intestines mentre, curiosament, anàvem avançant en plena baralla cap a l’excel·lència. Si sabem consolidar aquest pas, si som capaços de donar valor als noms que, com Cruyff i Montal, han treballat per definir la nostra identitat, ens estem impulsant al futur amb una base sòlida. I, el més important, aquesta feina perdura més enllà de tridents i de resultats esportius.