16/08/2020

Cruyff, “el que broda futbol nat!”

D e tots els objectes que expliquen el curs de la història, se me n’acuden molt pocs tan eloqüents i fascinants com les revistes. Ja fa anys que tinc l’hàbit de conservar revistes velles. Sense disciplina, amb afany acumulador i alhora arxivístic. Guardo un exemplar -o dos o tres- de revistes i diaris de tota mena. Publicacions històriques o menys conegudes, tant és, el cas és disposar de l’objecte que dona fe de la seva època, que explica les coses que passaven llavors i també, fonamental, com érem llavors. Tinc ganes d’explicar-vos la història d’una revista. Remeno entre les muntanyes que tinc a casa i se’m fa difícil escollir. Topo amb el Boletín Oficial Informativo del Futbol Club Barcelona, exemplar número 52, octubre de 1975.

Els butlletins dels clubs de futbol són un clàssic de la intermitència. Són aparells de propaganda, passatemps per a la mitja part dels partits, es fullegen d’esma, entreteniments festius. En aquest a la portada hi apareix Johan Cruyff amb el braçalet de capità, seguit de prop per Rexach, De la Cruz, Marcial i el porter Mora. La foto és del gran Horacio Seguí. Són els inicis de la temporada 1975-76. Queda ja un pèl lluny el mític 0-5 del Bernabéu i el campionat de Lliga de 1974. Temps de sequera malgrat l’estrella de Cruyff. L’entrenador ja no era Michels sinó Weisweiler. Atenció amb l’última frase de l’editorial de la revista: “Els jugadors són nois que, lògicament, tenen els seus propis estats d’ànim i la millor manera de reforçar-los no és pas xiulant a la primera pífia”. ¿És possible una millor definició de la idiosincràsia de l’aficionat culer? Impagable la poesia de la pàgina quatre, signada per un tal Almogàver, amb una estrofa com aquesta: “Tornareu tardes gemades! Cruyff ha ressuscitat! El de les belles jugades, el que broda futbol nat!”

Cargando
No hay anuncios

I dos últims detalls. L’acudit del genial Cesc, que en aquell temps publicava a tot arreu, i un intangible, la data de publicació, el mes anterior a la mort de Franco. Els papers, altre cop, tenen vida i memòria.