La cursa de la zòdiac punxada
El meu favorit per a la presidència del PP és Pablo Casado: seria emocionant veure’l competir amb Albert Rivera en gràcia, modèstia i virtut per l’hegemonia del centredreta liberal espanyol, però reconec que l’entrada en combat de les dues grans dames del constitucionalisme no nacionalista, Soraya i Cospedal, redueix sensiblement les possibilitats del meu candidat. El PP és tan important que és com si fos una mica de cadascun de nosaltres, i un no pot evitar sentir-se concernit quan el veu immers en l’actual etapa de confusió, i desitja que en surti de la millor manera possible.
El cert és que el que s’ha arribat a anomenar “el partit alfa de la política espanyola” ha caigut en molt poc temps en un desgavell intern de desenllaç imprevisible.Tots els partits paeixen malament la pèrdua del poder, però el PP més que cap altre, perquè el poder és la seva única raó de ser, l’únic propòsit de la seva existència i l’únic element capaç de cohesionar, o si més no de permetre que convisquin, els innombrables interessos que s’hi arreceren i que sovint són antagònics entre ells mateixos. Les sigles PP no tan sols signifiquen Partit del Poder i Power Point (el document que enviaven als seus càrrecs municipals per explicar-los com havien de desviar diners públics a la caixa B del partit, en concepte de campanyes electorals), sinó també Partit de la Por: i ara veiem que, de la mateixa manera que sovint la por és una de les seves principals eines de poder i de govern, també ho és quan es tracta de competir entre ells. Feijóo ha renunciat a presentar la seva candidatura pel que alguns diran que és prudència i sentit dels temps, però que bàsicament és por. Por de gestionar el viacrucis judicial que li espera al partit en els pròxims temps, i por sobretot de la crueltat amb què els companys i competidors poden arribar a fer servir els dossiers que presumptament vinculen el president de la Xunta amb el narcotràfic. El record del vídeo de les cremes robades per Cristina Cifuentes està molt fresc, i la premsa afí al partit espera àvida més porqueria per escampar.
Tenint en compte que el més proper a un conservador moderat que es presenta a la cursa és l’afectat Margallo, tan gesticulador com buit de discurs, i que d’altra banda tampoc sembla tenir cap opció real de sortir-ne victoriós, tot fa pensar que la contesa tendirà a polaritzar-se entorn de l’exvicepresidenta i l’exministra de Defensa. Mentrestant, el batibull és de tal magnitud que fins i tot l’expresident balear José Ramón Bauzá ha sospesat presentar-s’hi, tot i que al final sembla haver-se decantat per vendre’s al millor postor, si és que dins el partit queda algú que s’enrecordi de la seva existència. I mentrestant, també, una enquesta del diari 'Abc' situava el PP com a segona força a vint escons de distància d’un PSOE revaloritzat amb el triomf de la moció de censura i l’entrada al govern. Recordo que el meu admirat Pablo Casado va dir un dia alguna cosa sobre una zòdiac punxada.
