Curts de llarg recorregut

BarcelonaCarlota Oms (Barcelona, 1995) agafa l’avió aquest matí cap a Park City (Utah) per presentar el seu primer curtmetratge a competició al festival Sundance, que ha seleccionat Adalamadrina. Demà Sara Fantova (Bilbao, 1993) anirà al Festival de Rotterdam, també per presentar a concurs una altra opera prima : No me despertéis. I aquest diumenge Bàrbara Farré (Barcelona, 1994) i el curt La última virgen optaran als premis Gaudí del cinema català. Les tres cineastes comparteixen promoció i productora: són les últimes filles del fructífer planter de l’Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya (Escac), que cada any renova la saba del cinema català d’autor, i han dirigit tres curtmetratges com a projecte de final de carrera que han despertat l’interès de diversos premis i festivals nacionals i internacionals. A més, esclar, d’haver convençut la productora de l’escola, Escac Films, que els va seleccionar com uns dels 10 curtmetratges de final de grau que cada any produeix, a banda d’altres films. De fet, als Gaudí hi ha nominats dos curtmetratges més d’alumnes de l’Escac, Silencio por favor, de Carlos Villafaina, i Primer estrat, de Ventura Durall.

Cap de les tres directores tenia unes expectatives tan altes com arribar a festivals de categoria A, tot i que la directora d’Escac Films, Lita Roig, afirma que periòdicament ho aconsegueixen. “Ser a Rotterdam i Sundance és molt important, però abans també hem estat a Berlín i Clermont Ferrant, que és el festival més important del món en curtmetratge”, afirma. Com a productors, no només s’ocupen d’ajudar l’alumne en el procés de creació, sinó que s’ocupen de la difusió i envien la pel·lícula a 25 o 30 certàmens. “Estar en un festival així o guanyar un premi nacional automàticament t’obre les portes a altres festivals, a gent que hi va per detectar nous directors, i si tens visibilitat pot sorgir qualsevol cosa”, diu Roig. I posa d’exemple la cineasta Patrícia Font, que va guanyar el Goya el 2015 amb el curt Café para llevar i -després d’una llarga experiència com a script - aquesta setmana estrenava Gente que viene i bah als cinemes.

Una mirada personal i femenina

Els tres debuts comparteixen més que circumstàncies de producció i exhibició. Són tres adolescències, com totes, marcades per les amistats. Els tres guions retraten històries molt personals; com si els professors haguessin inculcat als alumnes que cal parlar des de la pròpia experiència per trobar la veritat i l’emoció. I són tres viatges iniciadors en què el fet de ser dones té un pes fonamental en la temàtica i l’experiència de les protagonistes. Oms, Farré i Fantova segueixen un camí marcat per cineates com Mar Coll, Elena Trapé o Roser Aguilar, produïdes també per l’Escac.

La última virgen, que ja va guanyar al Festival de Màlaga, retrata la pressió social d’un grup d’amigues perquè la més petita s’estreni amb els nois. “A mi sempre m’ha encantat l’imaginari adolescent i trobava interessant enfocar-ho en la societat actual, hipersexualitzada”, diu Bàrbara Farré. La directora ja havia treballat en videoclips amateurs amb artistes de trap com Young Beef i Pxxr Gvng, fins i tot amb Rosalía, i és l’univers estètic i musical que ha utilitzat. “Quan anàvem a les seves festes vèiem noies superjovenetes actuant d’una manera que era bastant impressionant”, afirma.

Adalamadrina és una comèdia sobre una jove amb un cos no normatiu que per YouTube és consellera sexual i a la realitat no se’n surt seduint el seu professor del gimnàs; un retrat de les inseguretats fora del cànon, les fantasies adolescents i els alter ego que explotem a les xarxes.

No me despertéis, rodat en euskera i castellà al Bilbao natal de la directora, és el film més polític. Mostra el moment en què una noia ha de prendre les primeres decisions polítiques i ho emmarca en el conflicte basc. “El meu procés de maduració va ser en aquest context i és el que em va marcar. Parlo del llegat que ens deixen els pares i del moment en què has de posicionar-te i triar un camí propi sense sentir-te deslleial o jutjada pels pares i els amics. I era important que es parlés euskera”, defensa Fantova, que ara ja està desenvolupant la seva primera pel·lícula dins l’Escac.

Un treball d’equip

Tot i que Roig afirma que el curtmetratge de final de carrera serveix “com una tarja de presentació”, elles no es van posar tanta pressió. Ho van viure com un projecte escolar i d’equip. “Jo només esperava acabar-lo, que quedés bé i que agradés als meus companys, als amics i als pares”, afirma Fantova. No me despertéis va ser seleccionat per la plataforma Kimuak, que promociona els millors curts bascos. “No soc conscient de la sort que he tingut ni de si és difícil”, admet la directora. Bàrbara Farré també es va centrar en “aprendre i provar-se”: “No estàs treballant, així que pots equivocar-te. Però és un procés molt laboriós, vam estar un any treballant-hi. Quan vam acabar me’l sabia tant que no podia opinar. Ara, amb la distància, estic contenta del resultat”. Li servirà per al futur? “Em pot obrir portes, perquè el curt l’han vist molts professionals, però no sé si serà suficient”, diu Farré. De moment, ja treballa en una productora de videoclips i publicitat.

Marqués-Marcet i Miñarro, a Rotterdam

L’embaràs real de l’actriu María Rodríguez Soto i la seva parella, David Verdaguer, ha inspirat Els dies que vindran, el tercer llargmetratge del cineasta Carlos Marqués-Marcet, després de 10.000 km i Tierra firme, que es veurà al Festival de Rotterdam, que començarà demà. Lluís Miñarro hi presenta Love me or not, protagonitzada per Ingrid García-Jonsson, Francesc Orella, Lola Dueñas i Oliver Laxe, la segona pel·lícula que dirigeix el productor, que ja va competir al festival amb el seu anterior film, Stella Cadente, i va guanyar el premi Tiger amb Finisterrae com a productor. Fins a set films de producció catalana, com No me despertéis, de Sara Fantova, participaran en el festival holandès.