Per davant de l'odi
HamburgNormalment un partit que es transmet en directe -diuen- en 207 països acostuma a ser un monotema en jornades com aquesta i en els dies posteriors. I sí, de la victòria del Borussia Dortmund sobre el Bayern Munic (1-0) se’n parlarà, esclar, molt. Però si bé és veritat que Carlo Ancelotti haurà d’empassar-se molta saliva després de la seva primera derrota a la Bundesliga en onze jornades, amb un Dortmund retallant a tres punts la distància amb el campió, el focus de la notícia és un altre: el líder ja no és el totpoderós Bayern, sinó l’RB Leipzig, un club que tot just fa 7 anys apareixia a la Cinquena Divisió alemanya i que avui és el primer dels acabats d’ascendir invicte després d’onze jornades. Divendres es va imposar, remuntada inclosa, al camp del Bayer Leverkusen (2-3), i té tres punts més que el Bayern.
Amb sis victòries seguides, el Leipzig entra també en els llibres d’història per ser el primer equip saxó que assumeix el liderat de la Bundesliga i el primer de l’est d’Alemanya que l’assoleix des que el 1991 ho va fer el Hansa Rostock. No és, però, cap ventafocs. Ha nascut a palau, al bressol imperial de la multinacional Red Bull. No ser un club de tradició, sinó una entitat forjada a cop de taló, l’ha convertit en la pesta de l’afició alemanya, però vet aquí que és un empestat amb salut d’or. Tot i la controvèrsia al seu voltant, l’RB Leipzig s’està guanyant una positiva atenció per la seva admirable trajectòria esportiva.
Tenen diners, sí, però el que els fa temibles és que tenen un pla. Aquí no hi ha cap xeic o oligarca que faci les coses a rampells. Hi ha un projecte que compta amb un savi director esportiu com Ralf Rangnick, que ja va portar el Hoffenheim de Tercera a Primera i que aquest estiu ha estat cobejat per ser seleccionador anglès. Rangnick va fer de tècnic la temporada passada a l’espera de contractar el desitjat Ralph Hasenhüttl per a la banqueta. Allà on altres llueixen opulència, el Leipzig recorda que nou dels seus titulars ja eren al club a Segona i alguns fins i tot abans, i que s’han autoimposat un límit salarial conforme el qual cap jugador pot cobrar més de tres milions d’euros anuals. Esportivament, el Leipzig encara no s’ha marcat cap frontera. Amb una mitjana de 2,45 punts per partit, el recentment ascendit interioritza que jugant al límit pot guanyar a tothom. Fan un joc de transicions sensacional, tot just necessiten accions amb pilota de cinc a deu segons per fer gol.
N’hi haurà que els continuaran odiant per ser uns nouvinguts prefabricats a la màxima categoria del futbol alemany. Però Leipzig té en si una llarga tradició futbolística i l’odi sempre, sempre, ens col·loca per sota d’aquells a qui odiem. Mirin la classificació de la Bundesliga.