Una davantera òrfena d’especialistes d’àrea

BarcelonaSis anys després d’arribar al Camp Nou, i havent-se convertit després de tot aquest temps en el tercer màxim realitzador de la història del Barça, Luis Suárez negocia la seva liquidació contractual amb l’entitat blaugrana abans de marxar al Juventus a canvi d’un traspàs baix –tres milions d’euros– que s’incrementaria en funció del compliment d’algunes variables. El davanter uruguaià reforçarà el campió italià –on es trobarà amb Cristiano Ronaldo i Arthur Melo– tres setmanes després que Ronald Koeman li digués per telèfon, en una trucada de poc més d’un minut, que no entrava en els seus plans.

La ferma decisió del tècnic holandès alleugerirà la massa salarial, aplacarà certs vicis interns, sacsejarà la línia d’atac de l’equip i pot propiciar una versió més protagonista d’Antoine Griezmann o d’Ousmane Dembélé, que sí que seguiran a la plantilla tot i haver rendit per sota del que se n’esperava (especialment el Mosquit). Però alhora té un punt de risc si es té en compte que Suárez ha fet una mitjana de 32,6 gols per temporada al Barça, amb un pic de 59 dianes entre totes les competicions la campanya 15/16 –en què es va proclamar Bota d’Or– i la garantia de no haver baixat mai de les 20 en cap dels seus sis exercicis a Barcelona. L’adeu de Luisito també implica desproveir Leo Messi del seu millor amic al vestidor i del seu millor soci al camp: les assistències que s’han fet mútuament arriben gairebé a 90. L’argentí havia entrat en la maduresa futbolística amb un punta pur que li obria espais per davant. Ara, amb el seu encara veí buscant casa a Torí i en un context que impedeix fer grans despeses al mercat, haurà de potenciar noves complicitats i evocar els anys en què compartia atac amb davanters mòbils com Pedro, Alexis, Neymar o Villa. Perquè el Barça, per primera vegada des del 2014, té molts números d’afrontar una temporada sencera sense davanter centre, sense un rematador especialista de primer ordre com Suárez.

Com que l’objectiu original per substituir l’uruguaià, Lautaro Martínez, és pràcticament impossible per una qüestió financera, el Barça ha dirigit la seva mirada cap a un futbolista més assequible, però menys específic, per apuntalar la línia ofensiva. Koeman és partidari de fitxar Memphis Depay, a qui coneix bé de la selecció holandesa, i la direcció esportiva vol rebaixar-ne el cost incloent Samuel Umtiti en l’operació. El central franco-camerunès, a qui es vol donar sortida perquè cobra massa tenint en compte la seva poca participació, tornaria així al seu club d’origen, que ahir, per boca del seu director esportiu, Juninho Pernambucano, va admetre a RMC que Depay “està en una posició de força” perquè només li queda un any de contracte. “El Barça no ha fet cap proposta formal per ell, però si la fa l’haurem d’escoltar”, va afegir l’exjugador sobre l’holandès, que tot i els seus bons números (15 gols en 21 partits la temporada passada) no és un davanter centre nat, sinó que més aviat és dels que s’escoren a la banda esquerra per trobar posicions de rematada. Malgrat aquest matís, el futbolista del Lió és el favorit per reforçar l’atac culer. En temps de pandèmia, que acabi contracte d’aquí deu mesos amb només 26 anys és massa llaminer per no plantejar-se fitxar-lo.

Coutinho es queda

Amb Depay, sense Suárez i amb l’asterisc de Braithwaite, que sí que és davanter centre però no compta per a Koeman, la fotografia final de l’ofensiva del Barça quedaria sense jugadors d’àrea. Els que continuen –Messi, Griezmann, Dembélé i Fati–, el que ja ha arribat –Trincao– i el que està a prop de fer-ho –Depay– tenen moltes virtuts, però no basen el seu repertori en el que fan amb els centrals rivals a sobre, sinó que prefereixen l’associació amb els companys o l’acció individual per trobar la porteria contrària. La finalització no és l’essència del seu joc, sinó una conseqüència feliç dels moviments que fan en atac. Aquesta descripció també quadra per parlar de Philippe Coutinho, que ahir es va reincorporar als entrenaments amb el grup, un cop ha finalitzat la seva cessió al Bayern de Munic. El brasiler va fitxar pel Barça el gener del 2018 per jugar en la posició d’Iniesta, d’interior esquerre amb vocació ofensiva, però no es va adaptar a les necessitats del mig del camp blaugrana, que reclama ràpida circulació de la pilota i feina de desgast en la pressió. Tampoc va convèncer quan Valverde el va col·locar de fals extrem. Ara, però, entre el bon final de temporada que ha fet a Baviera –dos gols al Barça als quarts de la Champions inclosos– i les estretors del mercat, Koeman l’ha recuperat per a la causa amb l’esperança que exploti tot el seu talent, ara sí, al Camp Nou. S’haurà de veure, això sí, en quina demarcació el veu més aprofitable el nou tècnic.

Rafinha, sense ofertes en ferm

Un altre brasiler de posició ambigua és Rafinha, que continua treballant a Sant Joan Despí a l’espera de saber on jugarà aquesta temporada. Ha transcendit l’interès del Leeds i del Celta de Vigo, un conjunt on ja ha jugat dues campanyes com a cedit, però la realitat és que encara no hi ha ofertes fermes pel petit dels Alcántara, que, tot i acabar contracte d’aquí deu mesos, no aconsegueix que el Barça baixi dels 16 milions per traspassar-lo. Rafinha porta un curs i mig cedit a altres equips, fet que ha servit perquè el club blaugrana s’estalviés una part important de la seva fitxa. D’altra banda, té un cost d’amortització zero, perquè és un jugador format a La Masia. Amb aquests dos arguments i un contracte que venç l’any que ve, espera que Bartomeu, Grau i Planes li posin més facilitats per seguir la seva carrera en un altre lloc.