Les claus del discurs de Rajoy: res de nou sobre Catalunya i xovinisme econòmic

MadridMariano Rajoy ha fet aquest matí el seu tercer gran discurs de la legislatura. Després de demanar la seva investidura, a finals del 2011, i del primer debat d'investidura, ara fa un any, Rajoy ha mostrat un to diferent. D'avisar de la gravetat de la situació i blasmar l'herència rebuda del PSOE ha passat a fer durant més d'una hora i mitja un discurs que ha pivotat a l'entorn de la recuperació econòmica i s'ha caracteritzat pel triomfalisme i la nul·la autocrítica a la seva gestió. Aquestes són les cinc claus del discurs de Rajoy:

1. Economia: Del que era raonable al que ha estat eficaç i sense agenollar-se

"Aquí no tenen cabuda ni el realisme ni l'autocomplaença". Rajoy ho ha dit diverses vegades, però no per dir-ho més cops hi ha deixat de caure. Ha afirmat també que Espanya creix, i en un joc de paraules ha indicat que, més que fer-ho "poc", ho fa de forma "moderada". Després de criticar l'herència rebuda ha posat l'accent en el canvi de tendència, en el creixement de l'ocupació i en la millora de la imatge d'Espanya, que ha passat de ser un problema per a Europa a ser, de nou, un motor de creixement que ha passat el cap d'Hornos. El seu discurs ha tingut zero autocrítica, però ha admès, això sí, que són els ciutadans els que estan fent l'esforç perquè una situació com l'actual no es torni a repetir. Ha volgut donar la imatge que el seu no és un govern que es deixi trepitjar per Merkel o la 'troica', tal com assegura l'esquerra. Com a exemple ha indicat que mentre a la UE es parlava de rebaixar prestacions d'atur, ell s'hi va negar en rodó.

2. Mesures: Rebaixes a les cotitzacions patronals i la 'normalització' de la precarietat

Rajoy pretenia concretar algunes mesures econòmiques. Ha dit poca cosa sobre la reforma fiscal −està pendent del grup d'experts−, però sí que ha anunciat una rebaixa de les cotitzacions socials per a les empreses que creïn llocs de feina i que els treballadors amb salaris inferiors als 12.000 euros bruts a l'any no pagaran IRPF. Opta, per tant, per ajudar els empresaris i normalitza la precarietat dels sous més baixos. De fet, una de les cares de la reforma laboral, que segons ell ha estat decisiva per aturar el creixement de l'atur, és la reducció de salaris i la degradació de les condicions del mercat de treball.

3. Catalunya: Res de nou, sense amenaces i amb apel·lacions sentimentals

Res de nou. Rajoy, molt aplaudit pels seus en aquest punt i amb una solemnitat sobreactuada, ha dit que no, que el referèndum del 9-N no es pot fer perquè no és legal. S'ha negat a anar més enllà i a donar satisfacció als que, com Vox o UPyD, li exigeixen que digui ja quines mesures polítiques i legals pensa prendre per aturar el procés català. La seva oferta de diàleg, pensada per no perdre el valuós suport del PSOE en aquest punt, ha sonat avui més buida que mai. Parlar, sí, però dins els límits d'una Constitució que no satisfà una majoria dels catalans, que no dóna cabuda al dret a decidir i que el PP es nega a reformar. Rajoy ha optat per la via sentimental més que no pas per la racional. Ha optat per advertir de les incerteses −el discurs de la por− i insistir en el vincle entre catalans i espanyols, "que no han conegut altra cosa que la unitat".

4. Reformes: En vindran més

El cap de l'executiu no ha reculat en cap de les seves reformes més importants i polèmiques, com ara la llei d'educació, de José Ignacio Wert, o la de l'avortament, d'Alberto Ruiz-Gallardón. Ha preferit passar de puntetes sobre les que vindran, com la del finançament autonòmic, i ha desafiat Rubalcaba a tenir un debat seriós sobre la reforma energètica. Sí que ha afirmat, orgullós, que mentre els seus antecessors es dedicaven a constatar l'existència de duplicitats administratives però no les eradicaven, ell sí que ho farà. Per ara no ha concretat, però, mesures legals per obligar les administracions autonòmiques a suprimir organismes ni ha aclarit com aprimarà l'administració de l'Estat, que té ministeris amb poques competències, com ara Sanitat o Cultura.

5. Corrupció: Està segur d'haver complert

Ni una paraula de Luis Bárcenas, el 'cabró', pels dirigents del PP, i tampoc cap menció al cas Nóos o a trames com la Gürtel, que afecta de ple els populars. Senzillament, dels casos de corrupció, que el desgasten a ell i la imatge del seu partit, ha dit que se n'ocupen els tribunals i que ja ha pres mesures quant al finançament dels partits −no de les seves fundacions− i ofert pactes en aquest àmbit. Seguirà treballant per eradicar la principal causa de desafecció, però no ha detallat com ho farà i si dotarà de més mitjans la Justícia i la Policia.