La declaració de Corinna el 28 de setembre, un altre cop en l'aire

MadridLa declaració de Corinna zu Sayn-Wittgenstein ajornada del 8 al 28 de setembre pel jutge Manuel García-Castellón torna a estar en l'aire. La Fiscalia Anticorrupció qüestiona la legalitat de la declaració perquè no està emmarcada en una ordre europea d'investigació al Regne Unit. Els fiscals recorren davant el jutge i també subsidiàriament davant la sala penal de l'Audiència Nacional i demanen que es deixi sense efecte la declaració prevista per al 28 de setembre.

Els fiscals del cas Tàndem-Villarejo, Ignacio Stampa i Miguel Serrano, assenyalen que, tenint en compte la relació especial del Regne Unit arran del Brexit, "les declaracions d'investigats es faran per ordre europea d'investigació fins al 31 de desembre del 2020, data en què tornarà a fer-se servir la fórmula clàssica de les comissions rogatòries".

Recorden que per a la declaració que es preveia el passat 8 de setembre es va lliurar la corresponent petició de cooperació internacional. No obstant això, assenyalen que per a la del 28 de setembre "no es proveeix res al respecte".

Adverteixen que si bé la declaració s'ha de dur a terme a l'ambaixada espanyola de Londres, tractant-se de territori espanyol "aquesta evidència no pot servir de cobertura per eludir el compliment de les disposicions que regulen la cooperació jurídica internacional". Emfatitzen que "l'execució de la diligència a l'ambaixada d'Espanya al Regne Unit vulneraria la legalitat vigent en detriment de la sobirania de l'estat requerit, en aquest cas del Regne Unit".

Els fiscals assenyalen que "cap conveni d'assistència en matèria penal entre el Regne d'Espanya i el Regne Unit empara aquesta possibilitat".

El recurs cita, així mateix, la legislació europea segons la qual "durant la declaració estarà present un representant de l'autoritat competent de l'estat d'execució. Aquesta autoritat s'encarregarà així mateix d'identificar la persona que hagi de declarar així com de vetllar pels drets fonamentals del dret de l'estat d'execució".

No al lletrat britànic

Els fiscals qüestionen, així mateix, la petició de la defensa de Corinna en el sentit que en la declaració estigui present un "lletrat britànic de la seva elecció per assegurar que es respecta la legislació del Regne Unit". Assenyalen: "No pot ser presa en consideració perquè en cap cas se li pot encomanar a un lletrat britànic la salvaguarda del dret de l'estat d'execució".

El problema que es planteja amb el recurs d'apel·lació no és menor. Els fiscals diuen que la declaració no seria vàlida. Si el jutge segueix endavant i després la secció tercera del Penal admet el recurs de la Fiscalia, la declaració de Corinna podria ser declarada nul·la.

Els fiscals, a més, van qüestionar també ahir en un informe el recurs de l'advocat José Antonio Choclán contra la interlocutòria de reobertura de la causa.

La Fiscalia, tot i que objecta la manera en què el jutge ha reobert l'anomenada peça Carol sobre els àudios de Corinna, arxivada el 2018, no ha recorregut la seva decisió.

Perquè, assenyala, el jutge podria haver decidit investigar un presumpte espionatge del policia José Manuel Villarejo a Noelia Muñoz, treballadora domèstica de Corinna, però en lloc d'imputar inicialment l'examant de Joan Carles I i tres persones més, podia assegurar-se de si Villarejo era, l'octubre del 2016, quan presumptament Corinna i Villarejo van parlar d'aquesta possibilitat, policia en actiu o si ja s'havia jubilat.

És a dir: el jutge actua a l'inrevés. Primer reobre i després pregunta, primer imputa i després investiga.

Veure-li la cara a Corinna

Els fiscals assenyalen en el seu escrit que ara s'ha corroborat que Villarejo no era policia en actiu, cosa que descarta el delicte de suborn. Hi hauria l'opció que Villarejo pogués comprar la policia, com ha fet en altres ocasions, tot i que no hi ha dades al respecte. Plantegen que per investigar-ho es necessitaria una querella de la Fiscalia o una denúncia de la perjudicada, perquè els fets han tingut lloc a Londres.

Pel que fa a l'altre possible delicte, descobriment de secret del telèfon, en cas que Corinna hagués demanat que s'espiés la seva empleada, atès que Villarejo no era policia en actiu, caldria preguntar què vol la perjudicada.

En altres paraules: els fiscals donen a entendre que el jutge volia reobrir aquesta peça amb qualsevol pretext. El seu objectiu era veure-li la cara a Corinna.

Perquè tant la circumstància que Villarejo està jubilat com que la treballadora domèstica no denunciaria la seva patrona –per a la qual segueix treballant– haurien portat a no reobrir la peça.

Els fiscals han fixat en el tema principal la seva posició: García-Castellón no és competent per investigar Joan Carles I, aquesta competència és del Tribunal Suprem.