12/10/2018

En defensa del Parlament

President del grup parlamentari de JxCatEl Tribunal Suprem està interferint des del gener en la vida del Parlament de Catalunya. És una ingerència que trenca la divisió de poders i posa la democràcia parlamentària entre les potes dels cavalls. No ho dic jo, ho han escrit importants juristes d’arreu de l’Estat gens sospitosos de ser independentistes. L’afectació més greu, cal recordar-ho, va ser l’alteració contínua en l’elecció de la presidència de la Generalitat, amb tres sessions d’investidura avortades directament pel Suprem. Ara s’ha concentrat en la suspensió de set diputats –entre els quals jo– amb una interpretació del que és la rebel·lió malèvola, per contrària a la doctrina consolidada del mateix Tribunal Constitucional (sentència 199/1987).

En el seu itinerari el jutge Llarena ja ha aconseguit que 8 electes parlamentaris més (Forcadell, Forn, Bassa, Rovira, Puig, Serret, Ponsatí i Mundó) hagin tirat la tovallola i hagin renunciat al seu escó. És a dir, un mínim de 15 diputats, d’un total de 135, ens hem vist damnificats directament per l’acció del Suprem, gairebé un 13% dels diputats. I tot això, sense cap judici...

Cargando
No hay anuncios

El Parlament, d’acord amb el seu reglament (art. 25.1) i d’acord amb la mateixa doctrina establerta pel Tribunal Suprem, és l’únic que pot suspendre els seus diputats. No pas el jutge. Aquest té la potestat d'inhabilitar, però per fer-ho s’ha de produir el judici i hi ha d'haver una sentència ferma. I ara no som aquí, ara ens trobem encara en la fase final d’una instrucció.

El 2 d’octubre el ple del Parlament va rebutjar per majoria absoluta la nostra suspensió, sense embuts ni mitges tintes. És un acord ben vigent i que el Constitucional no ha anul·lat. Ni tan sols el govern espanyol ha demanat una suspensió cautelar, atesa l’absència de base jurídica sòlida per fer-ho. La conclusió és clara: no estem suspesos.

Cargando
No hay anuncios

Un cop havíem arribat a aquest punt, i atès que seguim a la presó, des del grup parlamentari vam comunicar a la mesa del Parlament la delegació del nostre vot en un altre diputat, tal com fèiem des del gener. La substitució (delegació de tots els drets parlamentaris i no només del dret a vot) la vam descartar perquè el ple del Parlament la va aprovar només com a possibilitat, no com a mandat imperatiu, però sobretot perquè és la figura que correspon segons el jutge Llarena a la suspensió.

El Parlament és la màxima institució de representació ciutadana i ens creiem i respectem els acords que pugui prendre. Actuem moguts des de la convicció profunda. No hem fet filibusterisme ni ens hem enfrontat a la mesa. Això sí, jurídicament discrepem de l’informe dels lletrats i políticament no compartim ni entenem l’acord entre el PSC i ERC. Respectem el resultat perquè és la majoria de la mesa però no l’assumim. No és poc, però tampoc és més. Amb la nostra decisió de no ser substituïts no perjudiquem els lletrats ni el PSC ni ERC. Però ningú ens pot obligar a actuar contra la nostra convicció: si no estem suspesos, no té sentit la substitució.

Cargando
No hay anuncios

Ha arribat el moment de dir prou a un tribunal que imposa el seu criteri, fins i tot en contra de la seva pròpia jurisprudència i amb arguments contraris als que el Constitucional té consolidats. Hem de dir prou a un Suprem que vol legislar i regular la vida i l'organització d’un Parlament. No és competent per fer-ho. Hem de dir prou també a una alteració del mandat de les urnes que no és del seu gust.

Hi ha moments que cal mirar decididament la lluna i no el dit que l’assenyala. I això és el que hem decidit fer. Fa més de 10 mesos que mirem el dit amb el perill que sigui aquest mateix dit el que faci invisible la mateixa lluna. No contribuirem a fer mengívola la injusta suspensió que el jutge Llarena i el Suprem ens han imposat. No volem convertir l’acord del ple del Parlament en paper mullat. No ho farem. I si això comporta perdre 4 vots al ple del Parlament, ho assumirem. Creiem fermament que així també es defensa el mandat dels ciutadans rebut a les urnes el 21 de desembre.