La relació entre autogovern i drets socials
BarcelonaEl Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha anul·lat l'ordre que el govern de la Generalitat va aprovar l'any 2015 per garantir l'assistència sanitària universal a totes les persones empadronades a Catalunya, encara que fossin immigrants sense papers, després que el govern del PP volgués restringir aquest dret. La sentència va en la línia d'altres de semblants que s'han aprovat contra mesures similars dels governs valencià i basc, i que també han sigut anul·lades. Cal dir que en previsió que això pogués passar, el Parlament va aprovar el juny passat una llei per blindar la cobertura sanitària a tots els immigrants, que, com era d'esperar, va ser portada immediatament per l'executiu de Mariano Rajoy davant del Constitucional perquè quedés suspesa.
Un cop més es posa de manifest la indefensió jurídica en què es troba la Generalitat quan vol enfrontar-se a mesures clarament antisocials com aquesta del govern espanyol. El TSJC no entra en el fons de la qüestió, com previsiblement sí que farà el TC, i es limita a assenyalar que el decret català "vulnera el criteri bàsic establert en la norma estatal". I esclar, qui mana mana.
Ara bé, aquesta sentència il·lustra a la perfecció que defensar l'autogovern, i defensar la màxima sobirania per a Catalunya, també implica defensar drets socials com, en aquest cas, els de les persones immigrades. Com es pot denegar l'assistència mèdica a persones que viuen entre nosaltres encara que no tinguin papers? Quin model de societat estaríem transmetent als nostres fills i filles?
La Generalitat està obligada a continuar la lluita, legal i política, per garantir el dret de tothom a la cobertura sanitària, buscant les escletxes del sistema i posant en evidència qui és el responsable de la regressió de drets. El Parlament ha de visualitzar que una àmplia majoria de catalans creuen que aquest és un principi innegociable que ha de poder ser aplicat a Catalunya. Cal recordar que Ciutadans es va abstenir en la votació de la llei el mes de juny passat, i per tant serà interessant saber què farà ara. I el nou govern socialista té l'oportunitat de retirar el recurs davant el Constitucional contra aquesta llei i contra moltes altres, com la de la pobresa energètica, i deixar d'obstaculitzar mesures com la de l'impost als dipòsits bancaris, que Cristóbal Montoro va neutralitzar creant una taxa a nivell estatal a tipus 0.
Si, com expliquem avui, Pedro Sánchez té la intenció d'impulsar les polítiques socials, el primer que ha de fer és aixecar totes aquestes restriccions legals i enfortir financerament les comunitats autònomes, que són les que suporten el gruix de la despesa social. Aquest seria un canvi substancial respecte a l'etapa negra del Partit Popular, que ha recentralitzat competències i ha asfixiat les autonomies. És evident que l'estat autonòmic ja no dona resposta a les demandes catalanes, però almenys és necessari aturar aquesta recentralització com a primer pas abans d'abordar el nucli del conflicte polític.
