El delicte de rebel·lió
Ho deia Felipe González amb una frase molt reveladora parlant del Procés: que tenia “dificultat” per veure-hi el delicte de rebel·lió. Aquesta manera de dir-ho ho diu tot. No diu “No hi veig rebel·lió”. Diu “Tinc dificultat per veure-hi” rebel·lió. Si té dificultat vol dir que s’està esforçant per veure allò que li diuen que ha de veure, perquè és bo que ho vegi. Vol dir que ell voldria veure-ho, però té dificultat per veure-ho. No es tanca. No és categòric. No diu que no ho veu. Si té dificultat per veure-ho, potser ho acabarà veient. “Veient”. Ho hauríem de posar entre cometes.
Com que el delicte de rebel·lió, perquè existeixi, necessita la violència, és important “veure-hi” violència perquè tot el castell d’escuradents s’aguanti. Però, esclar, l’àrbitre també és part implicada en aquest cas. Si Felipe González hagués parlat d’un penal, en lloc de parlar d’un delicte, i hagués dit: “Tinc dificultat per veure el penal”, tots ho entendríem. Estaria fent un gest d’honradesa sense ser gaire categòric amb els seus, el seu equip, perquè ja se sap que amb els sentiments la raó se’n va, de vegades. I, de fet, tot recorda molt el futbol. Pots estar veient una vegada i una altra un penal a favor o en contra dels teus. I tot i veient-lo i tornant-lo a veure podràs no posar-te d’acord amb un rival. I hi haurà una part de tu, esclar, que potser, deixant de banda el que és just, voldrà veure’l o voldrà no veure’l. I podreu discutir durant hores.
Al costat d’això, una altra frase. Alfredo Pérez Rubalcaba, també del mateix partit, va dir: “L’Estat pagarà el preu que hagi de pagar”. Potser volent dir -interpreto- que si calia “veure” el delicte de rebel·lió i després anar a acotar el cap als tribunals internacionals, es faria. A preu de descrèdit, de multa, del que fos. És amb aquests precedents que divendres Turull, Forcadell, Rovira, Romeva, Rull i Bassa van a veure el jutge Llarena, que decidirà què “veu” i, per tant, si els empresona.