El cap dels Mossos del 155 debilita la credibilitat de De los Cobos

MadridFerran López, l’home que el govern de Mariano Rajoy va triar per liderar els Mossos després d’aplicar el 155, es va reafirmar ahir en la tesi que mai hi va haver cap síntesi dels plans dels Mossos, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per impedir la votació de l’1-O. “Aquesta síntesi l’havia d’elaborar el coronel Diego Pérez de los Cobos, que era qui convocava i dirigia les reunions de coordinació”, va dir ahir el comissari López en resposta a l’advocada Olga Tubau, defensora del major Josep Lluís Trapero, per a qui la Fiscalia demana 11 anys de presó pel delicte de rebel·lió.

Les versions contradictòries de Pérez de los Cobos, que va declarar dilluns i dimarts, i de López, que ho ha fet dimecres i dijous, van rebrotar una vegada més, ja que tots dos van prestar declaració durant la instrucció de la causa del Procés a l’Audiència Nacional i al Tribunal Suprem però mai han estat a l’abast dels magistrats amb tant de detall com aquesta setmana. I encara que ni al Suprem ni a l’Audiència Nacional s’ha recorregut a la diligència del cara a cara per enfrontar-los a tots dos, els testimonis han sigut més eloqüents a San Fernando de Henares. Per l'astúcia incoherent en el cas del coronel i per la solidesa i racionalitat en el cas del comissari. Les versions diametralment oposades han sigut indissimulables.

La importància: López no és un comissari dels Mossos més. Ha sigut el número dos de Trapero i el govern de Rajoy el va distingir nomenant-lo número u l’endemà del 155. I per dir-ho d'alguna manera, és un testimoni de càrrec respecte al coronel, en el sentit que la seva versió és que De los Cobos no ha dit tota la veritat. De la versió de López es desprèn més aviat el contrari.

Pérez de los Cobos i els seus superiors –l’exsecretari d’estat de Seguretat José Antonio Nieto i el ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido– no tenien ni punyetera idea de com complir l'encàrrec de Soraya Sánez de Santamaría, que s'ocupava d'aquest tema. Li heu d’evitar a Rajoy el ridícul d’un altre 9-N, que això de l’1-O és més seriós.

I Pérez de los Cobos va acudir a Barcelona amb la profecia que Trapero era el traïdor. Arran dels atemptats del 17-A, ja hi havia hagut un enfrontament entre el major i la campanya del comissari José Luis Olivera en contra seva. Va elucubrar la fantasia –destrossada ahir pel relat de López– que el pla d’actuació dels Mossos era obra personal de Trapero, que estava al servei de Puigdemont. I va donar aquesta profecia per autocomplerta el dissabte 30 quan amb els seus caps, Nieto i Zoido, es va inventar una excusa per “donar per trencada” la coordinació l'endemà, ocultant-l'hi aquella nit crucial a López.

L’1 d’octubre la repressió de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional havia de ser, segons el que estava pactat, subsidiària i a petició dels Mossos. Però precisament el coronel va donar per trencada la coordinació “pel seu compte” a les 8 h, una hora abans de començar la votació. Els Mossos van demanar més tard reforços a través d’un correu que De los Cobos ni tan sols va respondre. Això sí: era útil per a la propaganda. El coronel li va entregar el correu al delegat del govern espanyol a Catalunya, Enric Millo, perquè sortís en roda de premsa. Elemental: Millo va exhibir el correu i va dir que la Guàrdia Civil i la Policia actuaven perquè ho havien demanat els Mossos.

Tant del testimoni desmitificador de López com de la descripció d'oient prèvia de Pérez de los Cobos es desprèn que l'objectiu del coronel era més el d'acabar amb Trapero que no el d'impedir el referèndum, una tasca que ell mateix devia considerar, a la llum de la seva contradictòria i evasiva conducta, una missió impossible.