Dembélé, tenim un problema
Amb Coutinho lesionat i sense tenir clar que Messi pugui jugar d’inici, no hi hauria d’haver cap dubte de la titularitat de Dembélé contra el Betis. Però n’hi ha, perquè el francès no s’ha entrenat els dos últims dies. Oficialment, dijous es va llevar amb una gastroenteritis, però com que -segons RAC1- ho va comunicar al club quan ja feia estona que l’equip s’entrenava, som davant d’un nou episodi d’anarquia.
La situació de Dembélé és complicada per a totes les parts, començant per a ell mateix si pretén convertir un potencial bestial en una carrera sòlida i brillant. Però tampoc no és còmoda per al seu entrenador, que va començar el curs apostant fermament pel seu talent i donant-li l’estatus de titular indiscutible. És veritat que Dembélé va marcar alguns gols fonamentals -a la Supercopa i a Valladolid-, però això és tan cert com que el seu rendiment ha anat decreixent, fins al punt que va ser la víctima quan Valverde va sacsejar l’onze amb encert per introduir-hi Arthur.
La resposta del francès va ser una actuació exasperant -per als aficionats i per als companys- quan va entrar des de la banqueta al partit contra el Sevilla, i va acabar xiulat per la graderia i censurat públicament per algun company arran de la seva parsimònia en el moment del canvi.
Si Valverde actués a cop calent, diumenge enviaria el francès al racó de pensar i el deixaria a la banqueta -de passada podria premiar Malcom pel gol de San Siro- o a la graderia. Perquè qui mana no pot permetre segons quines actituds si no vol que el grup se li escapi de les mans. I Dembélé tampoc no fa res per semblar en sintonia amb el col·lectiu, com quan se’n va a celebrar el gol providencial de Vallecas mentre la resta de l’equip s’afanya a intentar guanyar el partit.
Passa que Valverde també ha de protegir el patrimoni econòmic del club a la llarga -no es pot devaluar un fitxatge de més de cent milions-, i a la curta ha de vetllar per la competitivitat d’una plantilla que té al davant molts reptes i un calendari extenuant. La realitat és que Dembélé no és l’únic que ha fet tard a un entrenament. Si jo fos ell em preocuparia que les meves relliscades d’ordre intern circulessin tan de pressa cap a l’exterior, perquè vol dir que algú no l’aprecia gaire o té el botet de la paciència ple. I aquesta evidència es confirma amb les gesticulacions d’alguns companys en el terreny de joc. Tant de bo el nano s’adoni que s’ha de corregir, perquè el problema no només el té ell, sinó també el Barça.
