Qui es responsabilitzarà del desastre ambiental al Besòs?
BarcelonaAnys de treball perduts. Aquest és el sentiment generalitzat dels experts i activistes que durant anys han treballar per recuperar l'ecosistema del tram final del riu Besòs després del vessament tòxic provocat per l'incendi de dimarts en una planta de reciclatge de dissolvents a Montornès del Vallès. Després d'una primera reacció més aviat tèbia i poc enèrgica, les administracions han començat a rectificar aquest dijous. Així, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ha declarat l'emergència ambiental al detectar una elevada mortaldat de peixos.
I és que els científics es lamentaven aquest dijous que les imatges de peixos morts els remetien als anys 80, quan el Besòs era un dels rius més contaminats d'Europa. Una realitat que s'havia anat corregint els últims anys, amb molt d'esforç i paciència, fins a reconstruir un ecosistema molt fràgil que ara torna a estar en perill. Aquest capítol ens recorda que encara hi ha molta feina a fer per evitar desastres mediambientals com aquest, en plena àrea metropolitana de Barcelona.
Però ara és urgent depurar responsabilitats i saber amb exactitud què ha passat i, sobretot, què ha fallat. El fiscal coordinador de Medi Ambient, Antoni Pelegrín, va anunciar una investigació, per tant la via de la justícia ordinària ja està activada per dirimir possibles responsabilitats penals o civils. I, de fet, els Mossos ja van començar dijous a indagar l'origen del foc. En paral·lel, el Consorci Besòs Tordera, en col·laboració amb l'ACA, ha obert un expedient a l'empresa pels danys que la contaminació derivada de l'incendi han ocasionat a l'Estació Depuradora d'Aigües Residuals (EDAR) de Montornès.
Però caldrà anar més enllà. L'empresa responsable del desastre, Ditecsa, ja havia estat sancionada dos cops per la Generalitat per incomplir la normativa ambiental. Per tant, sembla que podríem estar davant d'un cas de contaminació per negligència. I l'administració hauria de revisar els protocols i assegurar-se que un desastre ambiental d'aquestes característiques no es pugui tornar a produir. Ha costat massa anys condicionar la indústria per evitar els seus efectes negatius per al medi ambient per ara haver d'assistir a un episodi tan lamentable com aquest.
La nova sensibilitat mediambiental, que veiem per exemple aquests dies en els discursos de Greta Thunberg a la Cimera del Clima de Madrid o fins i tot en l'acord entre els comuns i el departament d'Economia per introduir una nova taxa verda a les elèctriques, imposa que qui contamini pagui. I si es demostra que aquesta empresa ha actuat de forma negligent, ignorant o vulnerant la normativa, caldrà que se'n responsabilitzi.
I, no cal dir-ho, caldrà tornar a activar totes les tasques de recuperació de l'ecosistema del Besòs per pal·liar els danys del vessament com més aviat millor. La recuperació del Besòs, igual que la del Llobregat, són dues fites ambientalistes a les quals no podem renunciar. Esperem que aquesta desgràcia serveixi almenys per augmentar la conscienciació ciutadana sobre la riquesa que representen els rius catalans.
