Descobrint André Gomes
BarcelonaUna de les novetats tàctiques que va deixar la golejada contra el Celtic dimarts va ser la inclusió d’André Gomes en la posició de Sergio Busquets. Luis Enrique, amb el partit sentenciat, va optar per donar trenta minuts de descans al de Badia i col·locar el portuguès com a pivot, equilibrant l’equip per davant de la defensa. Va ser una decisió circumstancial, com va reconèixer el tècnic asturià en acabar el partit. Una solució més que ofereix una plantilla plena de jugadors polivalents i versàtils.
Fins dimarts André Gomes no havia jugat mai com a pivot únic, malgrat que a València s’havia situat en el doble pivot en alguns partits, sempre amb una parella que li cobria les espatlles i s’encarregava de la parcel·la més defensiva. “És més interior que pivot”, admetia Luis Enrique, que no descartava, però, que el portuguès repeteixi en aquesta demarcació gràcies a la seva joventut i capacitat d’aprendre, en la mateixa línia de la reconversió de Sergi Roberto al lateral dret. Però sembla que, tot i les bones paraules del tècnic, serà difícil que repeteixi gaire en aquesta posició. Primer per les mateixes aptituds del futbolista i, segon, per la varietat d’opcions que té l’asturià, des de Mascherano a Rakitic, passant per Roberto.
“No té les condicions físiques ni defensives per jugar-hi”, expliquen a la Ciutat Esportiva. Una demostració va ser la jugada del penal que va desaprofitar Dembélé per als escocesos. L’acció arrenca a la medul·lar, amb Busquets fora del seu lloc, i Sinclair rebent a la línia divisòria. Gomes, situat a l’interior esquerre, vacil·la i decideix mantenir la posició, mentre Rakitic fa el mateix, sense cobrir el forat deixat pel de Badia: quan Sinclair accelera per encarar la defensa ningú pot sortir-li al pas. Busquets arriba tard, Rakitic i Gomes estan massa separats, i l’atacant del Celtic pot filtrar una passada a l’esquena dels centrals, que Dembélé caça abans que Ter Stegen per provocar penal.
Un error posicional per no tenir encara els automatismes assumits. Una de les poques accions en les quals Gomes va equivocar-se contra el Celtic. El Camp Nou va continuar descobrint el talent d’un futbolista que “juga fàcil”, com va resumir-ho Luis Enrique, i que té la capacitat de trencar línies amb la pilota als peus, com va demostrar amb una conducció de quaranta metres al segon temps, unes característiques que només Sergi Roberto té entre la llarga nòmina de migcampistes. Aquest “juga fàcil” es tradueix en dues dades. En primer lloc, que va ser el jugador que més va intervenir, 103 participacions en el joc, 99 de les quals van acabar bé. Una passada horitzontal de primeres buscant Rakitic i un intent de paret errat a la frontal de l’àrea rival que va permetre la sortida ràpida del Celtic van ser alguns dels pocs errors del portuguès. En segon lloc, que no es complica. Tot i ser l’únic dels cinc migcampistes que va disputar tots els minuts, va ser qui menys va arriscar, i només va provar tres passades llargues, lluny de les nou de Busquets (amb encert del 100%).
A més, va ser, després de Neymar, el millor soci de Leo Messi, qui més passades va rebre de l’argentí per descarregar el joc, i això que jugaven en costats contraris: Gomes partint des del costat esquerre -fent d’Iniesta- i Messi a la punta dreta de l’atac.
Luis Enrique, que va apostar per portar-lo aquest estiu malgrat que no tocava -augmentant la massa salarial més del previst-, té un jugador amb moltíssima versatilitat i, que, puntualment, pot jugar com a pivot. Un procés complicat. Fa uns anys, quan Adama Traoré treia el cap en el primer equip -amb portades incloses-, se li preguntava a Andoni Zubizarreta en una conversa informal per què no es treballava amb l’extrem com a potencial lateral. “No és ni extrem, que ja el volem convertir en lateral”, va advertir el basc. Aquests canvis necessiten temps, o la privilegiada intel·ligència tàctica de Sergi Roberto.
