Descoordinació i confusió amb els tests ràpids

BarcelonaDes del principi de la crisi del covid-19 els epidemiòlegs van assenyalar la necessitat de fer proves massives de detecció del virus per identificar i aïllar els infectats i els seus contactes amb rapidesa. És l'estratègia que es va seguir en països com Corea del Sud o Singapur amb un èxit notable. Per fer-ho calia procedir a la compra també massiva de tests ràpids, ja que el sistema sanitari espanyol i català només tenia una capacitat limitada de fer proves amb els anomenats PCR, que necessiten ser comprovats en un laboratori.

Després d'haver centralitzat les competències, el primer intent del govern espanyol per adquirir aquests tests ràpids, que en un primer moment es van vendre com una peça clau de la lluita contra el virus, va acabar amb un fiasco, perquè les primeres remeses que van arribar no tenien la fiabilitat mínima necessària, segons els experts de l'Instituto de Salud Carlos III de Madrid. Val a dir que aquest problema de remeses defectuoses l'han tingut altres països, cosa que prova el caos actual a tot el món a l'hora d'aconseguir recursos sanitaris.

Aquests tests ràpids, del tipus serològic, han començat a arribar ja a Espanya i també a Catalunya, 180.000 segons ha confirmat el departament de Salut. El problema és que no s'ha dissenyat encara una estratègia clara ni s'ha aclarit per a què serviran. Se sap que aquests tests permeten saber si l'individu ha estat en contacte amb el virus i ha desenvolupat anticossos, és a dir, si s'ha immunitzat. Per tant, poden ser útils a l'hora de determinar qui pot anar a treballar quan acabi el confinament. En canvi, no són útils per detectar qui té el virus ara mateix, cosa que és, segons els experts, la prioritat màxima. Salut ha dit aquest dilluns que encara s'estan avaluant per comprovar-ne l'eficàcia.

La Generalitat, per la seva banda, ha optat per una altra estratègia i ha comprat tests ràpids basats en antígens, que són com uns PCR però que no necessiten passar pel laboratori. Són molts menys, uns 40.000, però serveixen justament per al que ara és important: saber si algú està infectat o no.

El problema no és que cada administració compri un model de test diferent, sinó que no hi hagi una estratègia conjunta per fer front a l'epidèmia, ni una informació clara sobre per a què servirà cada tipus de test. Fa l'efecte que les administracions, i principalment el govern espanyol que n'ha assumit les competències, estan més pendents d'aconseguir titulars efectistes que de dissenyar un pla coherent per a l'ús d'aquests tests.

Ara mateix la prioritat és fer tests massius a les persones que estan en contacte amb els malalts o amb grups de risc, és a dir, personal sanitari i de les residències d'avis. Després caldria afegir-hi els treballadors essencials. I finalment el gruix de la població per poder conèixer l'abast exacte de la infecció i també poder prendre mesures efectives per frenar els brots un cop s'acabi el confinament. Cal un pla definit i una estratègia clara que ara mateix no existeix.