El descrèdit sense límits del Suprem

BarcelonaEl descrèdit del Tribunal Suprem sembla que no té límits. El seu president, Carlos Lesmes, es va reunir aquest dilluns durant més de tres hores amb els magistrats que dijous passat van dictaminar que han de ser els bancs i no els clients els que han de satisfer l'impost d'actes jurídics de les hipoteques. Una decisió que, en el que constitueix un fet sense precedents, va ser suspesa divendres pel president de la sala, Luis María Díez-Picazo, per la seva "enorme repercussió econòmica i social". Doncs bé, en lloc d'anunciar una decisió imminent per acabar amb la inseguretat jurídica creada, Lesmes s'ha donat dues setmanes més per resoldre l'embolic. El ple del tribunal, format per 31 magistrats, no es reunirà fins al 5 de novembre per prendre una decisió definitiva.

Ara mateix, bancs i clients no saben a què atenir-se, i és molt possible que la firma d'hipoteques quedi en suspens durant aquestes dues setmanes. El cert és, però, que el dany a la imatge de la justícia espanyola ja està fet i és irreversible. El màxim òrgan judicial espanyol, el que corona tot el sistema, ha demostrat que no és capaç de mantenir ni 24 hores una decisió que beneficia els ciutadans que subscriuen una hipoteca i perjudica els interessos de la banca. La suspensió deixa al descobert no només la influència del poder financer, sinó l'amiguisme amb què funciona l'alta magistratura espanyola, on tot passa pel control de Lesmes i la seva camarilla, coneguda en els passadissos de la institució com els GAL, el grup d'amics de Lesmes, segons ha explicat Ernesto Ekaizer a l'ARA. En aquest grup hi ha, per cert, Díez-Picazo, del qual ja han demanat la dimissió dues associacions de jutges.

Lesmes va intentar aquest dilluns justificar l'injustificable, és a dir, que la sentència "és ferma i no és susceptible de revisió" però que encara es pot canviar el criteri jurídic més important que inclou, que és que siguin els bancs i no els clients els que paguin l'impost. Com es pot fer aquesta quadratura del cercle? Doncs canviant la interpretació de la llei, és a dir, amb una pirueta que difícilment serà acceptada per la justícia europea el dia que s'hi hagi de pronunciar.

El cas és que des de Catalunya i arran del procés contra el sobiranisme instruït per Pablo Llarena, ja fa temps que s'ha posat en evidència la manca de rigor jurídic del Suprem i el seu biaix ideològic. Però ara aquest descrèdit s'evidencia en una decisió que afecta les butxaques de tots els ciutadans espanyols. És un fet bastant semblant al que va suposar la sentència del cas la Manada, que va obrir els ulls a molta gent sobre les posicions masclistes i retrògrades de part de la judicatura.

Després de ser desautoritzat per la justícia europea en el cas del Procés, i després de patir seriosos revessos en qüestions relacionades amb drets fonamentals (doctrina Parot o crema de fotos del rei), el Suprem ha tocat fons i posa en qüestió la idea que Espanya és una democràcia homologable. I és que ara es veu clarament que el que va fer Narcís Serra a la Transició amb l'exèrcit, no ho va fer ningú amb la judicatura.