El desè president d’Òmnium Cultural
Vaig entrar a la presó pel fet de ser el president d’Òmnium Cultural i, si els socis així ho consideren, el dia que en surti ho vull fer també com a president de l’entitat. El desè d’una llista d’homes i una dona que em superen en qualitats i virtuts i dels quals em sento especialment deutor.
El president d’Òmnium l’escullen els 120.000 socis de l’entitat i no cap tribunal ni cap jutge. Així ha estat durant els darrers 56 anys d’història de la nostra entitat i així ho tornarà a ser el proper 16 de juny a l’assemblea general de la Vall d’Hebron.
Juntament amb el vicepresident, Marcel Mauri de los Rios, i la resta de companys, em presento a la reelecció per amor a la cultura valenta, rica, diversa i transgressora. Perquè, tot i ser una greu anomalia que el president d’Òmnium no pugui fer el lliurament del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, seria molt pitjor que un dia no poguéssim honorar els qui han donat el bo i millor de si mateixos per la cohesió social, la llengua i la cultura als Països Catalans.
Em presento també a la reelecció perquè m’atrau molt més construir que no pas fer retrets de cap mena a ningú i estic convençut que seguirem creant tants espais de complicitat com siguin possibles, tantes oportunitats com la diversitat que la nostra societat ofereix dia rere dia. Perquè, si mirem enrere, veurem que tot això té sentit; que res, absolutament res, ens ha estat en va i que tenim tot un univers per compartir.
Si mirem el futur més immediat veurem com el judici oral és una gran oportunitat per visualitzar el litigi on ens ha portat l’estat espanyol: es vol jutjar la democràcia, la llibertat d’expressió i el dret a l’autodeterminació. Som a la presó per defensar aquests drets.
Aquests dies arrenca una nova etapa política tant a Catalunya com a l’Estat. No ens cansarem mai de reclamar el diàleg que tantes vegades ens ha estat negat. Sempre hem defensat que calia una resposta política a la demanda majoritària del poble de Catalunya de poder decidir el seu futur. Com també que no hi haurà normalitat institucional mentre hi hagi presos polítics, exiliats i el 155 activat.
I voldria seguir essent president d’Òmnium Cultural perquè, des de la presó, encara tinc més memòria històrica i sé que no tenim cap dret a queixar-nos. Perquè el mestratge de la Muriel i en Jaume Botey, el meu oncle Navarro i en Paco Candel o la Teresa Rebull i la Isabel Vicente…, així com tantíssimes persones arreu del planeta, ens emplacen a no defallir. Com ens deixà dit Viktor Frankl, “qui té un perquè, podrà superar qualsevol com”.
Em presento, en definitiva, perquè crec en un futur més just i més pròsper per a tothom i no renunciaré mai a contribuir que els nostres nens petits creixin sense mentides, ni a les meves ganes boges de viure, ni a ser militant de la tendresa, i no deixaré que ningú ens robi el somriure.
Presó de Soto del Real, 1 de juny de 2018