Sis mesos després, continua el desgavell de les dades
BarcelonaHan passat gairebé sis mesos des de la declaració de l'estat d'alarma per la pandèmia de covid-19 i el desgavell amb les dades, sobretot les que fan referència al conjunt de l'estat espanyol, continua pràcticament com el primer dia. Sembla mentida perquè tots els experts coincideixen que un bon sistema de monitoratge i processament de dades, per poder observar en directe la incidència del coronavirus en la població, veure quina és la tendència i fins i tot reconstruir el passat, és imprescindible per definir estratègies per lluitar contra la pandèmia.
El que millor exemplifica aquesta manca de cura amb les dades del ministeri de Sanitat és la insistència a informar a través d'un document en PDF, cosa que impedeix que es puguin fer comparacions o sèries històriques de forma àgil, i que obliga els periodistes a treballar amb els seus propis arxius. Cal subratllar que en el cas del departament de Salut, des de fa ben bé un mes les dades s'ofereixen a través d'una web que s'actualitza automàticament i que permet buscar les dades per dies i setmanes concrets, facilitant així l'anàlisi i la prospectiva.
El cas del ministeri és flagrant perquè recordem que ells no porten la gestió de cap territori ni de cap hospital concret, i per tant la seva tasca es redueix a la coordinació i vigilància. De fet, en les compareixences Fernando Simón es limita a comentar les dades que li faciliten les autonomies i a donar directrius genèriques, perquè les competències estan transferides. Per això, resulta difícil d'explicar que no s'hagi pogut crear ni tan sols una web específica perquè tant periodistes com investigadors o simples ciutadans puguin tenir un accés lliure a la informació.
Un altre debat que s'ha d'abordar és si les dades que s'ofereixen són les realment significatives. De vegades fa l'efecte que l'allau de xifres que es donen (registrats, acumulats, notificats...) acaba provocant l'efecte contrari al buscat i generant desinformació. Per tant, caldria treballar en dues direccions: d'una banda cap a la simplificació de les dades, i oferir aquelles que tenen una fiabilitat del 100%, encara que això suposi no donar-les en temps real. I de l'altra, decidir quins indicadors serveixen de veritat per indicar l'evolució de la pandèmia i són realment comparables entre territoris.
Sabem que una part del desgavell no és només responsabilitat del govern espanyol i que fins i tot l'OMS ha estat incapaç d'imposar al conjunt de països uns paràmetres únics per poder fer la comparativa entre les dades, de manera que estats com Bèlgica surten perjudicats en els rànquings pel simple motiu que adopten el mateix criteri que Catalunya a l'hora de recomptar morts: tots aquells que un metge certifica que ha estat per coronavirus i no només els que han donat positiu en un test PCR.
Però el que és evident és que s'ha de posar fi a aquesta borratxera de xifres, canviants i fins i tot contradictòries, amb correccions constants, que posen molt difícil a la ciutadania saber quina és la situació real de la pandèmia.