BarcelonaUna de les sorpreses d’aquest 2020 és que, en plena pandèmia de covid, amb la pitjor caiguda de l’economia des de la Guerra Civil i amb les normes d’estabilitat pressupostària suspeses a Europa, Catalunya tan sols registrarà un dèficit del 0,7%, si es compleixen les previsions de la Generalitat. És una xifra inesperadament baixa: només una dècima i mitja més que l’any passat, quan l’economia creixia un 2% i tot anava millor. Què ha passat perquè la Generalitat no hagi gastat més?
Les limitacions del govern català han quedat en evidència des de l’inici de la pandèmia: els ajuts per als sectors econòmics afectats han sigut escassos, i va ser especialment polèmic el cas dels autònoms. Tot i que a casa nostra n’hi ha 547.000, inicialment només se’ls va destinar 20 milions a repartir.
Des del departament d’Economia asseguren que haurien volgut gastar més però que tenien una limitació: l’Estat només ha garantit que cobrirà el dèficit de les autonomies fins al 0,2%. “Tot el que supera el 0,2% és un dèficit que no tenim finançat”, diu Albert Castellanos, secretari d’Economia del Govern. “Això significa que, si superem el 0,2%, haurem de guardar més factures al calaix, i això, per exemple, endarrereix el pagament a proveïdors”, afegeix.
De fet, així ho farà, ja que el dèficit arribarà a l’esmentat 0,7%, però el Govern ha optat per no elevar-lo encara més. Segons Castellanos, la Generalitat faria un “flac favor” a l’economia si encara empitjorés els terminis de pagament als seus proveïdors. El Govern pagava els seus proveïdors amb un retard mitjà de 44 dies (14 més tard del que fixa la llei) l’octubre passat, últim mes amb dades disponibles.
Crítiques del PSC
Aquesta moderació ha enervat el PSC, que en les últimes setmanes s’ha mostrat molt crític amb les cauteles d’Economia. “Tenen una actitud excessivament prudent”, assegura Alícia Romero, portaveu econòmica del PSC.
Romero recorda que a finals de setembre el ministeri d’Hisenda va suspendre els límits de dèficit de les comunitats (a Europa, la Comissió Europea els va suspendre mig any abans, al març). Castellanos, però, replica que la suspensió d’aquests límits és “una mitja veritat”, perquè l’Estat només s’ha compromès a finançar fins al 0,2%. “Si no te’l financen, generar més dèficit no soluciona els problemes de les comunitats”. A més, el secretari d’Economia també lamenta que Hisenda va esperar fins a finals de setembre per comprometre’s a finançar el 0,2%. “Fins aleshores l’objectiu de les comunitats era zero! Vam passar els primers sis mesos de pandèmia amb un objectiu de dèficit del 0%”.
Des dels socialistes, però, asseguren que el govern espanyol es farà càrrec del dèficit sempre que no es dispari. “El ministeri em diu que amb un dèficit raonable l’Estat ho pagarà”, assegura Romero, que no entén “per què ERC no ha posat això sobre la taula al debat de pressupostos” a Madrid. Segons la diputada, si en comptes de tancar l’any amb el 0,7% previst es tanqués amb un 0,9% la Generalitat hauria tingut 500 milions més per gastar i el govern central ho hauria cobert. El País Valencià, on governen els socialistes, preveu tancar amb un 1,5% de dèficit, el doble que Catalunya.
Pressupostos
La negociació dels pressupostos de l’Estat, que es va tancar tot just la setmana passada, no hauria canviat gran cosa, asseguren des d’Economia. El motiu: els calendaris de l’administració. “Hi ha uns procediments, uns processos d’adjudicació... Costa d’entendre per qui s’ho mira des de fora, però són procediments per garantir que els recursos públics es gasten on s’han de gastar, que s’apliquen els principis de concurrència, etcètera”, diu Castellanos.
Pere Aragonès ha dit aquesta setmana al Parlament que, tot i que el dèficit sigui de només el 0,7%, la Generalitat acabarà l’any havent gastat 4.800 milions més que l’any passat i 3.800 milions més del que estava previst als pressupostos d’aquest any.
Ara bé, aquest augment de despesa no dispararà el dèficit perquè la immensa majoria (3.200 milions aproximadament en el cas de Catalunya) s’ha cobert amb els fons especials que el govern espanyol ha entregat a les comunitats autònomes per fer front a la pandèmia.
Les dues versions sobre la cautela del Govern amb la despesa
Albert Castellanos, secretari d'Economia
Castellanos es queixa que el govern espanyol va esperar a finals de setembre per suspendre els límits de dèficit de les comunitats. La Comissió Europea ho va fer al març per als països.
Assegura, a més, que la suspensió és una “mitja veritat”, ja que l’Estat només s’ha compromès a finançar fins al 0,2% del dèficit autonòmic.
Tot el que superi el 0,2% implica “endarrerir el pagament als proveïdors”, que ara està en 44 dies. “Només faltaria ser pitjors pagadors en un moment com l’actual: seria un flac favor”, diu.
Alícia Romero, portaveu econòmica del PSC
Romero creu que la Generalitat està sent massa “prudent” i que, encara que Hisenda formalment només s’hagi compromès a cobrir el 0,2% de dèficit autonòmic, “el ministeri diu que, amb un dèficit raonable, l’Estat ho pagarà”.
Tot i que hi ha comunitats socialistes, com el País Valencià, que preveu arribar a l’1,5% de dèficit, Romero creu que s’hauria pogut trobar una camí intermedi. “Si en comptes del 0,7% la Generalitat hagués fet un dèficit del 0,9%, hauria tingut 500 milions més per gastar”, explica.
