Després de mi, el diluvi

Lluís XV era un home llest, però sense voluntat. Per a ell la vida era un continu plaer. Veia venir el futur -“après moi, le déluge ”- i l’acceptava. I el que veia venir va passar: al seu fill, Lluís XVI, li van tallar el cap...

Trump ha significat la fi de l’acord econòmic del Pacífic, 40% del PIB mundial, que hauria estat un gran origen de riquesa. Ha dificultat molt l’acord mundial del clima de París, ha esbotzat el pla de contenció nuclear per a l’Iran, ha contribuït a desestabilitzar la zona. Ha cancel·lat el tractat de forces nuclears de mitja distància, ha afeblit l’Organització Mundial de la Salut, el Consell de Drets Humans de l’ONU, el tractat internacional per al control de l’emigració, ha dificultat la lluita contra el covid-19, ha fet Corea del Nord més forta com a amenaça mundial, ha afeblit l’OTAN, ha ajudat al Brexit, s’ha entès millor amb el president Putin que amb la cancellera Merkel, s’ha mantingut paralitzat davant de la guerra de Rússia contra Ucraïna i l’annexió de Crimea. Va fer xantatge al president ucraïnès Zelenski, retenint l’ajuda militar compromesa, a canvi que li filtrés informació perjudicial per al seu oponent, Biden, en la carrera per la presidència. Ha contribuït a fer que Israel passi de ser un estat laic, democràtic, a ser un estat autoritari i confessional, ha impedit una reconciliació amb els palestins, ha permès que Israel n’ocupés el territori i ha fet impossible un estat palestí. Ha contribuït a l’aterratge de Rússia a l’Orient Mitjà, on Moscou ha incentivat l’arribada d’immigrants de Síria a Europa per desestabilitzar-la, ha ajudat l’Aràbia Saudita en la guerra criminal contra el Iemen, no ha estat capaç de contribuir a l’estabilització de l’Iraq ni de l’Afganistan, s’ha enemistat amb la Xina, ha reduït el comerç entre la Xina i els EUA i ha provocat el creixement de la seva força militar i el conflicte del sud del Mar de la Xina. La pèrdua de prestigi i influència dels EUA ha anat acompanyada del creixement del pressupost de defensa, un 20% els últims 4 anys.

Trump ha partit de la base que la política exterior dels EUA no tindria cap lligam amb la situació interior. Els EUA estan partits en dues comunitats enfrontades com no havia passat des dels anys 30. El conflicte racial s’ha radicalitzat i la classe obrera, com a conseqüència del comerç, ha perdut llocs de treball -5 milions en quatre anys- i ha perdut també prestacions socials, en salut, en ensenyament, etc., com a conseqüència de les polítiques anti-Obama per la deliberada voluntat de desfer l’obra del seu antecessor.

L’atribut bàsic de la intel·ligència és la capacitat de relacionar fets, idees, principis i experiències i preveure’n les conseqüències. Trump és una persona d’intel·ligència escassa i dispersa, com menys intel·ligència menys concentració. Per a ell és l’impuls sobtat el que compta, l’acció immediata, la notorietat del moment, malgrat que les seves accions el perjudiquin a ell mateix o als EUA. No ha sigut capaç de preveure on portaven aquest enfrontament general i en totes direccions i les accions individuals i desvinculades, preses sense meditar-ne les conseqüències. No ha visualitzat on conduïa aquest camí, de manera radicalment oposada a Lluís XV, que no feia res per mandra, però veia el futur.

El principi d’“ America first ” aplicat en tots els casos i en totes les circumstàncies és tòxic per a Amèrica i per al seu govern, però és igual: ell mentirà, ho negarà i el món ho acceptarà com un fenomen de la naturalesa, ara plou, ara fa sol, no hi podem fer res. Perquè una de les conseqüències de la seva actuació desorientada i sense finalitat és que el món ja l’accepta com si fos una malaltia incurable per la qual s’ha de passar de manera inexorable. Els seus votants no li demanen que reti comptes, impregnats com estan d’una ideologia primària, sense contrastos ni matisos. Trump s’ha convertit en un mal permanent.

L’arribada d’un president demòcrata suposarà desfer les accions de l’administració Trump. La prioritat haurà de ser la gestió d’una pandèmia descontrolada i posar ordre en la política racial i en el control d’una policia que sent que té suport en la repressió dels negres i els més desvalguts. No és possible practicar una política exterior mínimament coherent amb un país internament trencat i enfrontat.

No podrà ser res com abans. Quatre anys és un període llarg. La Xina és més rica i forta, la confrontació comercial i tecnològica és inevitable, el resultat de la confrontació pel 5G és incert, Rússia s’ha assentat en nous espais i serà un problema per a Orient Mitjà, reconstruir la relació amb Europa no serà fàcil perquè el Brexit serà un focus permanent de conflicte per la necessitat del Regne Unit d’aconseguir un acord comercial especial amb els EUA i la nul·la voluntat de complir amb els pactes de sortida de la UE -però és cert que la desaparició de Trump moderarà Johnson.

No és probable que Trump guanyi les eleccions, però, si ho fa, serà un desastre per al món de conseqüències tan imprevisibles com dramàtiques.