Deu pioners que han marxat
La majoria van néixer abans del 1930, de manera que la seva carrera va començar acabada la Segona Guerra Mundial, i molts la van iniciar a l'exèrcit nord-americà o en la indústria militar. Amb poques excepcions, són científics teòrics que van trobar aplicacions pràctiques a la seva recerca i, en alguns casos, les van convertir en grans negocis. Les seves creacions han arribat fins als nostres dies i per això els fem aquest homenatge.
DENNIS RITCHIE (1941)
Coinventor del sistema operatiu Unix i creador del llenguatge C
Com el seu pare, Ritchie treballava als Laboratoris Bell de la telefònica AT&T. Allà va col·laborar amb Ken Thompson en la creació d'Unix, el sistema operatiu multiusuari en el qual es basen la majoria dels actuals, i va inventar el llenguatge de programació C, les variants del qual encara són les eines preferents per crear, per exemple, aplicacions per a smartphones .
KEN OLSEN (1926)
Cofundador de Digital Equipment Corporation
DEC, fundada el 1957, va ser la segona empresa informàtica del món. Els seus miniordinadors PDP i VAX, adoptats per universitats i centres de recerca, competien amb èxit contra els del gegant IBM durant els anys 60 i 70. Sovint es recorda Olsen per haver dit que "no hi ha cap raó perquè una persona vulgui tenir un ordinador a casa", però ell es referia a la domòtica i no als PC.
PAUL BARAN (1926)
Creador de la transmissió de dades per paquets
Si existís un únic pare d'internet , Baran tindria molts números per ser-ho. En els anys de la Guerra Freda, va concebre un sistema de transmissió d'informació que no quedés inservible en cas de destrucció d'un dels nodes. La seva solució, trossejar les dades en paquets que viatgen per rutes diverses fins al destinatari, encara constitueix la base del funcionament d'internet.
ROBERT MORRIS (1932)
Inventor de sistemes de xifrat
La seva feina als Bell Labs desenvolupant les funcions de seguretat del sistema Unix el va portar al càrrec de cap científic de la NSA, l'Agència de Seguretat Nacional dels EUA, on es va dedicar als sistemes de xifrat i desxifrat d'informació dels espies nord-americans. Va intervenir en els atacs electrònics del 1991 contra el règim de Saddam Hussein.
JEAN BARTIK (1924)
Programadora d'ENIAC
L'Electronic Numerical Integrator And Computer va ser el primer ordinador digital programable. Funcionava amb vàlvules de buit i l'exèrcit americà el feia servir per calcular trajectòries de projectils. Bartik era una de les persones que el programaven, que no era poca cosa, ja que es feia amb un procés semblant al d'una centraleta telefònica, canviant de lloc cables i botons.
ROBERT GALVIN (1922)
Conseller delegat de Motorola
Galvin va arribar a la direcció de Motorola per successió dinàstica: era el fill del fundador. Però es va guanyar els galons amb la creació del sistema Six Sigma d'optimització de la producció i, sobretot, impulsant el desenvolupament d'un aparell que ara duem a la butxaca 5.000 milions d'humans: el telèfon mòbil.
JULIUS BLANK (1925)
Fundador de Fairchild i coinventor dels circuits integrats
Blank va ser un dels vuit traïdors que van abandonar el 1957 l'empresa del premi Nobel William Shockley, inventor del transistor, per crear Fairchild Semiconductor, pionera de la fabricació de circuits integrats. En el mateix grup hi havia Noyce i Moore, que més endavant crearien Intel. Blank també va impulsar el model de remuneració per stock options que ha esdevingut la norma del sector.
JOHN OPEL (1925)
Conseller delegat d'IBM
Opel va pilotar la transició d'una IBM dedicada als mainframes , ordinadors per a grans corporacions i organismes públics, a la informàtica personal. Sota la seva presidència es va crear l'IBM PC, les línies mestres del qual encara marquen el sector, i va ser ell qui va encomanar el sistema operatiu a Microsoft, l'empresa desconeguda d'un tal Bill Gates.
MICHAEL HART (1947)
Inventor del llibre electrònic
Amb el projecte Gutenberg de digitalització de textos clàssics per publicar-los lliurement a la xarxa, Hart va posar el 1971 els fonaments de les comunitats de treball voluntari en xarxa i els de tota la indústria actual de la lectura digital. El primer text d'aquesta biblioteca digital, la més antiga del món, va ser la Declaració d'Independència dels EUA.
JACK GOLDMAN (1921)
Fundador del Xerox PARC
Sota la direcció de Goldman, l'empresa de maquinària d'oficina va crear el 1970 a Stanford el centre de recerca on van néixer la impressió làser; l'ús de finestres, icones i menús desplegables mitjançant un ratolí en les aplicacions informàtiques, i les xarxes Ethernet. Després hem comprovat que Steve Jobs en va prendre bona nota quan els va visitar.
