Devolucions

Si entres il·legalment, la teva expulsió no pot ser il·legal. Aquest és el raonament sobre el qual el Tribunal d’Estrasburg fonamenta la sentència que valida les devolucions en calent d’immigrants que han saltat les tanques de Melilla. Pel fet d’entrar de manera il·legal perdien el dret al “principi de no devolució”. És a dir, se’ls podia expulsar sense cap garantia. El garantisme sembla fruita prohibida per als pàries de la terra.

¿Aquests immigrants podien entrar d’una altra manera? El tribunal diu que sí, emparant-se en els arguments de l’Advocacia de l’Estat -a través del lloc fronterer de Beni Ensar o dels consolats- i en contra de l’opinió de l’ACNUR i de la Comissió de Drets Humans del Consell d’Europa. És a dir, es posa al costat dels estats davant d’unes persones que difícilment tenen recursos per superar les barreres que Europa ha anat construint contra ells. I estem parlant d’una ignominiosa tanca, famosa per les seves perilloses concertines, que el govern actual ha decidit canviar.

De fet, el tribunal no fa més que posar-se en línia amb els governs europeus, incapaços d’afrontar dignament la qüestió de la immigració. En un món en què la gent belluga més que mai, no tots tenen els mateixos drets de mobilitat. Els murs s’han multiplicat des que va caure el de Berlín, anomenat de la ignomínia. Es veu que la idea d’ignomínia que alguns tenen és selectiva. El 89 hi havia 16 tanques frontereres, a més del Mur per excel·lència; ara n’hi ha 65. Aquella impedia sortir, aquestes impedeixen entrar. Fonamentalment pretenen allunyar els pobres dels països rics. No sempre se’n surten, entre altres coses perquè els necessiten. Hi ha molta hipocresia amb tot plegat i poca atenció a la ciutadania més afectada per la presència dels acabats d’arribar. Sempre és més fàcil prohibir que atendre les persones.

En el món global els diners circulen sense obstacles, les mercaderies troben alguns entrebancs (batalles d’aranzels), les idees són sovint bloquejades i censurades, però els principals impediments els troben les persones. Sobretot les que fugen de la misèria o de l’opressió. Les autoritats europees tenen por a la por d’una part de la ciutadania i converteixen els immigrants en cap de turc. Europa està en fase de restricció legislativa. I és trist que el TEDH hi doni un cop de mà.