Un dia negre al Parlament
BarcelonaEl Parlament de Catalunya ha viscut un dia negre aquest dilluns. La fotografia dels diputats i consellers de JxCat aplaudint el president Torra mentre els d'ERC es quedaven asseguts al seu escó marca un abans i un després en la legislatura i fa difícil pensar que tot plegat no derivi en un avançament electoral. Per a acabar-ho d'adobar, el grup de Ciutadans, amb Lorena Roldán i Carlos Carrizosa, va aprofitar l'avinentesa per denigrar encara més el Parlament amb els seus insults i mala educació, en un intent desesperat per tenir protagonisme en un dia en què ells no eren el focus.
Recordem com s'ha arribat fins aquí. El president Torra va ser condemnat pel TSJC per desobediència per haver tret una pancarta sobre els presos polítics del balcó de la Generalitat unes hores més tard del termini establert per la JEC (la van despenjar membres del gabinet de Presidència). Aquesta sentència està pendent de recurs al Suprem i, quan sigui ferma, Torra quedarà automàticament inhabilitat com a president. El problema és que, de manera inesperada, una Junta Electoral Central completament dividida va aplicar un article de la Loreg pensat per a casos de terrorisme i corrupció per retirar-li ja l'escó a Torra, obrint la porta, això sí, al manteniment del seu càrrec de president. És una decisió jurídicament molt qüestionable, però com que el Suprem ha renunciat a suspendre-la, és ara d'obligat compliment.
La situació és diabòlica per a l'independentisme perquè es veu obligat a acatar una decisió injusta per no posar en perill la institució del Parlament, ja que si Torra exerceix de diputat automàticament les votacions poden ser impugnades i, previsiblement, anul·lades. No hi ha alternativa. La qüestió és que no és la primera vegada que l'independentisme s'enfronta a aquesta situació, i hi ha precedents de com amb una certa habilitat i flexibilitat es pot mantenir el pols polític sense comprometre la institució. Un exemple clar d'això va ser la decisió de l'alcaldessa de Berga, Montse Venturós, de la CUP, d'esquivar la seva inhabilitació per haver mantingut l'estelada a l'Ajuntament en període electoral, renunciant a exercir com a tal des del punt de vista legal (sense firmar decrets, per exemple), però sent reconeguda per la majoria del ple com a primera edil de manera simbòlica.
Aquesta via Venturós es podria aplicar en el cas de l'escó de Quim Torra (recordem que no afecta el seu càrrec de president), de manera que no es posessin en perill les votacions al Parlament ni l'aprovació de lleis tan importants com la de pressupostos. Per això resulta incomprensible que JxCat i ERC no hagin arribat a un acord en aquest sentit i, en canvi, hagin airejat les seves diferències fent així les delícies de l'oposició. Tampoc s'entén que la CUP no defensi el que va fer la seva alcaldessa a Berga. Les institucions es defensen amb intel·ligència i visió estratègica, mirant també per l'interès general del conjunt dels ciutadans. I l'independentisme no es pot permetre més jornades com la de dilluns.
